Valls Llobet, Carmen. Mujeres invisibles. Barcelona: Random House Mondadori, 2006

Mujeres invisibles és un llibre divulgatiu però com diu Victòria Sau al pròleg del llibre, també és un llibre de denúncia. La seva autora, Carme Valls Llobet, és una metgessa (i política) catalana, especialitzada en endocrinologia que ha estat coautora d’altres llibres relacionats amb temes de salut i qualitat de vida: sexualitat, addiccions, nutrició… i ja havia escrit, abans del que tractem, un llibre sobre les diferències entre sexes en temes de salut, Dones i homes: salut i diferències. I posteriorment, ha escrit Mujeres, salud y poder amb pròleg de Celia Amorós.

Per qui no es faci una idea encara de la matèria del llibre, sobretot perquè potser el títol pot despistar a priori, Mujeres invisibles és un llibre sobre medicina, més concretament, relatiu a la salut de les dones i si filem més prim, a les diferències que hi ha respecte a la dels homes (símptomes, tractaments, etc.) i, ja que estem, si volem definir realment l’objecte del mateix, aquest és el d’informar de la falta d’una medicina adaptada per a dones i contrastada en dones, és a dir, la discriminació de la dona a la medicina (i no només a nivell retrospectiu sinó inclús també a l’actualitat). Suposo que ara l’elecció del títol no només queda clara per tothom sinó que, a més a més, podem dir que és molt encertada i sintetitza molt bé el tema en qüestió: “dones invisibles per a la medicina”.

El llibre consta de tres parts: una primera part que tracta de temes de salut que poden afectar a  les dones durant les diferents èpoques de la seva vida: salut mental (autoestima…), adolescència (i la imatge del cos), violència de gènere (física i psicològica), la sexualitat (des d’aspectes més culturals com la mutilació genital fins a d’altres com les típiques etiquetes de “frígides o putes”), la maternitat (mortalitat al part, patologies post-part, anticoncepció… ) i l’envelliment (que tracta d’aspectes com la menopausa fins a d’altres com que “l’esperança de vida no és sempre qualitat de vida”) ; una segona part que tracta sobre malalties i problemes de salut pròpiament: la malaltia cardiovascular com el paradigma o exemple de la invisibilitat, invisibilitat per a la investigació (amb l’extrapolació dels resultats d’estudis masculins a les dones), l’esperança de vida (diferents càncers,…), el preu de ser dona (menstruació, pèrdua de massa òssia, …), el dolor (fibromiàlgia), la salut de les dones majors de cinquanta anys (hipertensió, osteoporosi,…), conseqüències a la salut de diferents elements (estrès, etc.), patologies (“l’home com a patró de la normalitat” i de com s’estableixen les diferències) i tractaments (causes de la poca representació de les dones als assaigs clínics); per últim, la tercera part tracta dels perquès de tota aquesta invisibilitat i de com es pot superar: la vessant històrica (es tracta de temes com el pas de deesses i sanadores a bruixes a aspectes com “les religions, alguns filòsofs i els mites com a formes de supressió i dominació”), prevenció de les addicions (tabaquisme, drogues, …) i, finalment, de com es pot generar el canvi per fer visible aquesta invisibilitat.

Un llibre que ens informa, que ens fa plantejar preguntes, però que ens dóna respostes. A més, cal dir que tot i la matèria, és molt (i, si m’ho permeten de nou, un altre “i molt”) interessant i que inclou cites i exemples. Com a petita crítica al mateix diria un aspecte, que també és positiu, i és que tracta de molts temes (i el que això implica).