Freire, Paulo
L’Educació com a pràctica de la llibertat i altres escrits
Vic: Eumo, 1987

Paulo Freire (1921-1997) és un dels majors i més significatius pedagogs del segle XX i L’Educació com a pràctica de la llibertat és la primera de les seves gran obres on desenvolupa de forma completa la seva transformadora i poc ortodoxa pedagogia.

Amb un llenguatge propi i un pensament renovador sobre l’educació, Freire va proposar que l’educació d’adults havia d’estar fonamentada en la presa de consciència de la realitat quotidiana viscuda per la població i no deixar-la reduïda només al fet d’aprendre a llegir i escriure. Calia crear ments despertes, vives, amb pensament crític, capaces d’actuar davant la realitat que els envoltava.

En L’Educació com a pràctica de la llibertat Paulo Freire planteja que l’educació pot ser una via de canvi, un camí cap a la llibertat per a persones amb pocs recursos, analfabetes, persones que ell denomina excloses i oprimides. Per ell el domini de la paraula només té sentit si es tradueix en una millor lectura del món i del context en que vivim, per poder així lluitar activament per transformar aquesta realitat.

Freire defensava que les persones aprenem mitjançant el diàleg i és en aquest diàleg on els aprenents poden recobrar la seva dignitat ja que es troben d’igual a igual amb el professor. El diàleg permet a tots dos interlocutors aportar i aprendre. El reconeixement de la pròpia dignitat servirà a l’aprenent per adquirir consciència dels seus drets i alliberar-se. El diàleg per al pedagog implica acció i reflexió i per tant estableix les bases per a la transformació tant personal com de la societat en general.

L’educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes de l’aprenent implica la construcció del coneixement. Per a Freire l’acte educatiu no consisteix en una transmissió de coneixement sinó en la construcció d’un món comú.

Freire va conèixer des de petit la realitat del nord-est brasiler, on en aquells temps les classes rurals vivien en situacions laborals precàries, marginades del procés social, polític i econòmic que s’estava vivint i sense cap participació en les decisions importants per al país (en aquella època, per exemple, una persona analfabeta al Brasil no podia votar a les eleccions presidencials). És en aquest context on Freire desenvolupa la seva pedagogia per intentar que aquestes gents deixessin de ser passives, s’alliberessin i adquirissin capacitat crítica per relacionar-se amb la societat i possibilitar un canvi.

Paulo Freire va ser un lluitador incansable, defensor del compromís necessari cap als necessitats i oprimits. Va beure de les noves idees revolucionàries que existien a Amèrica Llatina als anys 60 i probablement les seves teories van arrelar degut al seu doble missatge polític i profètic. Va estar vinculat a moviments tan genuïnament llatinoamericans com el de la Teologia de l’Alliberament.

La seva carrera comença cap a mitjans dels anys 40, al Brasil, quan l’anomenen director del Departament d’Educació i Cultura del Servei Social de la Indústria des d’on va poder començar a aplicar la Pedagogia de l’Alliberament que és com es coneix el seu mètode.

Al 1962 va posar en pràctica la seva primera experiència educativa de grup, dintre de la Campanya Nacional d’Alfabetització, aconseguint l’alfabetització de 300 treballadors rurals en només 45 dies. A partir d’aquesta demostració el govern brasiler va aprovar la creació de milers de cercles culturals al país, al 1964 però va haver-hi un colp d’estat i Freire va ser acusat d’agitador polític i traïdor.

S’exilia a Xile des d’on treballa per a diferents organitzacions internacionals i participa de diversos plans d’alfabetització del govern. A Xile troba un espai polític, social i educatiu molt estimulant que li va permetre reestudiar el seu mètode. Aquesta experiència fou fonamental per consolidar la seva obra  i per a la formació del seu pensament polític-pedagog. Al 1967 publica L’Educació com a pràctica de la llibertat i l’any següent el seu llibre més conegut La Pedagogia dels oprimits. Aquest darrer llibre desperta les crítiques dels sectors conservadors de Xile i ha d’abandonar el país.

Després de setze anys a l’exili, torna a Brasil i va ser nomenat Secretari d’Educació de la ciutat de São Paulo. Va ser investit Doctor Honoris Causa per 27 universitats de diferents països i al 1986 va rebre el Premi Internacional “Pau i Educació” de la UNESCO.

Si us interessa conèixer amb més profunditat l’obra de Paulo Freire trobareu L’Educació com a pràctica de la llibertat, entre altres biblioteques de Barcelona, a la Biblioteca Bon Pastor, dintre del centre d’interès en Educació d’Adults, en la secció de recursos per a formadors. Aquest centre d’interès recull tant materials per professionals com per a aprenents.

Per a formadors comptem amb un conjunt de documents que poden ser d’utilitat tant per a preparar les classes i activitats com per a la pròpia formació dels educadors: documents d’història, de teoria i de pedagogia, experiències d’altres professionals i escoles d’adults, llibres i material didàctic per a l’alfabetització, la formació instrumental, i la formació cultural, fitxes d’exercicis o fitxes de vocabulari, entre altres materials.

Per a aprenents disposem de recursos i materials per a aprendre català i castellà, preparar l’accés a diferents cicles d’ensenyament, iniciar-se en les noves tecnologies, preparar-se per obtenir el carnet de conduir així com materials per a l’alfabetització de persones adultes.

I per acabar aquí teniu un documental al voltant de la vida i obra d’aquest gran pedagog.