La novel·la que han decidit traduir els de Mai més és La ciutat i la ciutat, publicada originalment el 2009, i fruit d’un encàrrec de la mare de Miéville. Volia llegir una novel·la del seu fill que pogués gaudir.  Per fer-ho li va donar una estructura de novel·la negra a l’hora que narrava una història suggerent i fascinant. A la ciutat estat de Besźel, en un racó indeterminat de l’Europa oriental, es troba un cadàver abandonat en un parc. L’inspector Borlú és l’encarregat del cas i ben aviat és dona compte que no serà un cas normal. Totes les pistes porten cap al ciutat veïna i rival, Ul Qoma, amb qui Besźel conviu i competeix a l’hora des de fa segles. 

Sense fer spoiler d’un del elements més importants de la novel·la, podem dir que les dues ciutats prefereixen ignorar-se mútuament i això marca la vida quotidiana dels seus habitants. La investigació portarà Borlú a enfrontar-se amb grups polítics secrets que pretenen uns unir les dues ciutats i amb d’altres que el volen es aconseguir la victòria definitiva d’una sobre l’altra. Al final la investigació el portarà a Ul Qoma on amb l’ajut d’un inspector local s’haurà d’enfrontar a poders secrets antics i nous. Els antics són aquells que han maldat des de sempre per mantenir separades les ciutats. Els nous són els grups capitalistes internacionals per als quals les dues petites ciutats estats no són més que peons dels seus interessos. Peons que poden ser sacrificats sense cap mirament.

I per sobre de tot plana l’ombra ominosa d’Orciny, la tercera i secreta ciutat que viu entre les altres dues sense ser detectada, un mite en el que molts no creuen i que a d’altres els sembla l’únic explicació plausible pel manteniment de l’estricte separació al llarg dels segles. 

La ciutat i la ciutat és una lectura fascinant i adictiva que no és pot deixar fins al final. Aprofitant l’excusa de la investigació d’en Borlú, Miéville ens va submergit en el món surrealista de les dues ciutats i ens va creant el seu món poc a poc, a petites píndoles, de manera que la nostra comprensió del que realment passa no és complert fins molt avançada la novel·la.

Precisament la capacitat de crear mons originals i suggerents, que fan reflexionar al lector és una de les grans virtuts de Miéville que ja ha demostrat en altres obres com la celebrada trilogia de Bas-Lag o la recent Los últimos días de Nueva París. Aquesta originalitat li ha suposat ser reconegut com un dels autors més destacats de les noves fornades de la fantasia i la ciència ficció i li ha valgut diversos premis com el Arthur C. Clarke, el més important del Regne Unit, així com nominacions als Hugo i als Nebula.

Miéville és també un acadèmic i un polític. Amb unes fermes conviccions d’esquerra, ha escrit llibres sobre la revolució russa i la perspectiva marxista en la ciència ficció. Es una perspectiva que es dibuixa clarament a les seves obres i que els dona un to ben diferent al de la majoria dels escriptors del gènere. I podria ser una explicació del perquè, tot i ser nominat en diverses ocasions, mai ha guanyat un premi literari als Estats units.