La cocina literaria : [63 novelistas cuentan cómo escriben sus obras]
Barcelona : El Ciervo, 2003

L’escriptor té el poder de transmetre als seus lectors històries fascinants, potser per això a voltes ens l’imaginem un pèl turmentat per la magnitud del seu talent. Però com s’ho fan per produir les seves obres? S’asseuen a esperar que els hi facin una visita les muses? Segueixen una metodologia de treball extremadament disciplinada?

Aquesta curiositat dels lectors cap als escriptors i la producció de la literatura també se la van qüestionar a la revista El Ciervo. Així va sorgir a la revista la secció “La cocina literaria” que durant 13 entregues va respondre a les preguntes més comuns sobre com els novel·listes escriuen les seves obres i per què prenen una decisió o una altra. Els redactors de la publicació van demanar la col·laboració a diferents figures de renom dins el panorama literari del país i una seixantena van ser els que finalment van respondre a les qüestions més habituals: Com i per què bategen als personatges? Com comencen i acaben les seves novel·les? Com escullen el títol de les seves obres? Com escullen els escenaris de les novel·les? Com es genera el suspens?, entre d’altres.

Com a lectora curiosa que sóc, m’ha interessat molt saber els diferents mètodes que trien els meus escriptors preferits. En destaco preferentment l’aportació a aquest treball culinari-literari dels autors que situen les seves narracions a la ciutat de Barcelona. És un goig poder descobrir com traslladen la nostra ciutat a les seves històries els grans Francisco Casavella, Javier Cercas, Alicia Giménez Bartlett i Marcos Ordóñez. Però no puc concloure aquestes línies sense compartir amb vosaltres una menció que fa l’autor Antonio Soler al seu col·lega, i escriptor que dóna nom a la biblioteca on treballo, el gran Juan Marsé, en referència a la peluda situació de batejar les obres:
 

Cómo surge es misterioso, lo mismo que cómo surgen los personajes del libro. Se revelan de pronto, pero con la sensación de que siempre han estado en tu cabeza, escondidos detrás de una cortina. El problema viene luego. Cuando al editor, mi querida Raquel de la Concha o al par de personas en quien confío les parece un desastre. Y ahí viene el calvario. Buscar un título en frío. Y eso no sé hacerlo. Me meto en un laberinto, leo la Biblia, a Shakespeare, y no veo nada. Me salen tópicos. Una y otra vez me doy contra la pared para acabar pensando que el título de todos mis libros me lo quitó hace tiempo ese viejo pistolero, el mejor de nuestros novelistas. Marsé. Yo quisiera titular todas mis novelas Si te dicen que caí.