Norton, Laura
No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas
Madrid : Espasa, 2013
Heu sentit alguna vegada parlar del karma? Si creus en la reencarnació, això et pot condicionar, ja que, si et portes malament, el karma et castigarà a la teva propera vida en forma de coses dolentes i diverses desgràcies. Potser, això és el que pot pensar la Sara, protagonista d’aquesta divertida novel·la, quan veu que tot el pitjor que li pot passar, li passa. Així de simple. Que et tornes a retrobar amb el teu amor somniat de joventut? Ho fas sí, però perquè es vol cassar amb la teva germana. Que tens l’oportunitat laboral de la teva vida? Sí, però no servirà de res perquè tindràs una inundació gràcies al descuit del teu pare depressiu perquè la seva dona, la teva mare, té un amant després de més de 30 anys de convivència matrimonial, i ara es vol divorciar.
“No sé qué habré hecho en otra vida para que ahora todo me pase a mí. Yo sé que no es culpa mía, tiene que ser del karma, o de él, sí, de Aarón. Para qué nos vamos a engañar. Porque desde que apareció en mi vida… Maldito Aarón”
I pel mig, estarà el teu xicot que vol dir-te una cosa important, el seu amic Eric el víking, la teva germana que vol que li facis el vestit de núvia, els teus pares que no paren de discutir, i plomes, mooooltes plomes (de tucà, faisà, guatlla, cigonya… i sobretot, d’àlic roig) perquè la passió de la teva vida és aquesta, la de ser “Plomista” tot i que, la teva família, segueix sense entendre perquè t’hi vols dedicar a una cosa tan estranya en lloc de preparar unes oposicions… que per això, tens la llicenciatura de química, oi? Sí, la vida de la Sara és totalment caòtica i no sembla que les decisions que va prenent al llarg de la novel·la siguin les més encertades però, si no ho fes, no tindríem l’oportunitat de riure amb aquestes situacions realment delirants i surrealistes que li passen.
“Y como estaba enfrascada en el momento caricia con la pierna levantada, con el portátil en la mano, buscando la luz, y susurrándole a mi novio, no me di cuenta de que la puerta de la habitación se acababa de abrir. – ¿Otra manta no tendrás?… Sara, pero ¿qué haces? Era mi padre. Allí, en mi habitación. Con cara horrorizada al ver a su hija haciendo equilibrios…”
Laura Norton es va donar a conèixer amb No culpes al karma…, la seva primera novel·la, l’any 2014. Va treballar en publicitat, televisió i cinema però la seva gran afició per l’escriptura, li va portar a convertir-se en escriptora professional. Poca cosa més se sap de l’autora, i s’amaga sota un pseudònim, ja que segons paraules seves “En una sociedad donde hay tanta sobreinformación, donde sabemos tanto de tantos, a mí me encanta que se conserve un poco la magia, el misterio…”. En alguna entrevista ha confessat ser una “tímida patològica” però promet anar a un psicòleg per solucionar-ho.
L’èxit de la novel·la ha propiciat que s’hagi fet la versió cinematogràfica i la directora Maria Ripoll, serà l’encarregada de donar forma als personatges de la novel·la. Verónica Echegui serà la protagonista, i entre altres, també l’acompanyaran Álex García, Alba Galocha, David Verdaguer i Jordi Sánchez. Si no hi ha contratemps d’última hora, s’estrenarà a tots els cinemes al novembre. Així que primer us podeu llegir el llibre, després anar a veure la peli i finalment, fer les comparatives! 🙂
Un any després, el 2015, va treure la seva segona novel·la on l’autora continua amb aquesta línia humorística que tan bé li va funcionar a la seva primera novel·la. Aquesta vegada, la Bea és la protagonista d’aquesta història. Bé, i també la seva excèntrica família…
Gente que viene y bah
Barcelona : Espasa, cop. 2015
Laura Norton ha fet una novel·la molt divertida on a estones, sembla que ens porti a dins d’una escena de la cabina dels Germans Marx. Si vols simplement passar una bona estona sense cap altra pretensió, aquesta novel·la és una opció molt recomanable.
4 Comments
Aquesta recomanació no me la perdo! Agafo el llibre a la biblio, me’n vaig a la plaça del barri i quan sigui el moment, al cinema! It sounds like a plan! Thanks Mr. Hide!
Sona molt bé aquest pla 😉
Moltes gràcies pel teu comentari.
Aquest llibre em va recordar al diari de bridget jones, em vaig riure moltíssim. Tinc ganes de veure com fan l’adaptació al cinema a veure si es tan bona com el llibre.
No ho havia pensat Marta però sí que té algunes situacions que poden recordar a la Bridget. I com queda menys per l’estrena de la pel·lícula, ja sortirem de dubtes 🙂
Moltes gràcies pel teu comentari.