Fernández-Vidal, Sònia. La Porta dels tres panys. Barcelona: La Galera, 2011

Fernández-Vidal, Sònia. La Puerta de los tres cerrojos. Barcelona: La Galera, 2011

Imagineu un carrer per on circula un cotxe fosc, sense llums. Tots els fanals del carrer estan apagats. No hi ha cap mena de resplendor ni llum provinent dels aparadors. Tot d’una, un gat negre creua pel davant del cotxe. Malgrat això, el conductor frena a temps abans d’atropellar-lo. Com ha aconseguit veure’l?

Ho heu desxifrat ja? Si no és el cas, només cal que obriu aquest llibre i us endinseu dins el fantàstic mon quàntic amb en Niko i els seus nous amics.

Ara imagineu-vos que sou com en Niko. Un noi normal, amb una vida normal, a qui la física se li entravessa. Que constantment té el cap als núvols i que el dia anterior va fer el ridícul davant la noia que li agradava. Imagineu-vos que us aixequeu i us trobeu amb aquesta frase  al sostre de la vostra habitació:
 

¡SI VOLS QUE PASSIN
COSES DIFERENTS,
DEIXA DE FER SEMPRE
EL MATEIX!

Després de llegir-la, en Niko decideix anar a l’institut per un camí diferent. I es troba amb una casa que no havia vist mai. Un casalot decrèpit amb una porta amb tres panys. En Niko, no pot evitar la curiositat i pitja un botó. Un botó que, juraria, abans no hi era. Una veu li diu:

–Puja, t’esperàvem.

En Niko sap que ja no pot retrocedir. Ara bé què ha de fer per obrir els tres panys? Incapaç de resoldre aquest primer enigma, la misteriosa veu l’ajuda a entrar i li dona un valuosíssim consell:

Cal fer les preguntes correctes si vols arribar a alguna banda!.

A partir d’aquí, comença l’aventura. La del Niko, i la vostra si us decidiu a travessar la porta dels tres panys. Perquè, ara que ha entrat, de manera totalment inesperada, en Niko té la missió de tornar a l’equilibri entre el seu món i el món quàntic acabat de descobrir.

Diuen alguns crítics, que aquesta és una obra de divulgació. Però, es pot divulgar la física quàntica? Podem arribar a entendre un món on les coses són i no són i els gats són vius i morts alhora.

De tot això ens parla l’autora en aquesta història I de forats negres, de la velocitat de la llum, dels leptons i els quarks, del principi d’incertesa de Heisenberg i del ara, tan famós, Boss-on de Higgs. I ho fa d’una manera senzilla. Perquè, el llibre ens pot agradar o no però, del que no hi ha dubte és de que la Sònia aconsegueix fer simple el més complex.

Al Niko li fan de guies un parell de personatges quàntics, l’Eldwen i la Quiona. De manera què no només veu aquests fenòmens sinó que els experimenta. Uau!!! No us agradaria poder ballar a una disco quàntica, teleportar-vos o aprendre a tunelejar?. Doncs, tot això i més ho fa el Niko. Per això, se li queda una cara semblant a la de l’Alícia quan viatjava pel País de les Meravelles. Curiosament, al 1995, Robert Gilmore, la va encongir fins a la mida d’un electró i déu n’hi do les vivències de la joveneta a Alícia en el País de los Cuantos. Aquest però, era un llibre científic. El que ara ens ocupa parla de física, però també d’aventures, d’amistat, de relacions paterno-filials i, d’amor?

Visualment, també resulta un llibre força atractiu. A més de les il·lustracions d’algunes escenes, hi ha símbols, números i lletres en els marges de les pàgines.

I al final, també trobareu un glossari que us donarà un cop de mà amb algunes de les paraules o expressions més complicades del llibre.

A més de l’edició castellana, el llibre ha estat traduït al grec, a l’italià i a l’alemany. I ara, l’editorial Galera ha confirmat que ja ha venut els drets perquè es publiqui en xinès, en coreà i en polonès.

I si us quedeu amb ganes de més, podeu llegir l’altra novel·la de l’autora Quantic Love on la Laila, la protagonista, treballarà durant tot un estiu com a cambrera al CERN i allà, entre àtoms, partícules i antipartícules, tindrà que enfrontar-se a un gran i antic misteri: escollir entre dos amors.

Durant els darrers dos anys, la Sònia ha fet nombroses xerrades d’introducció a la física quàntica a públics no científics amb l’objectiu d’obrir les consciències de la gent a realitats diferents.

I per acabar, us deixo amb un altre enigma:

Ahir vaig aconseguir apagar el llum de la meva habitació i em vaig poder ficar al llit abans que l’habitació quedés a les fosques. Com pots veure, entre l’interruptor de la llum i el meu llit hi ha tres metres. Com ho vaig aconseguir?

No. No us penso donar la solució. Si la voleu, haureu de llegir-vos el llibre i trobar la resposta entre les seves pàgines.

Temps de lectura aproximat:
Depèn de quant trigueu a resoldre els enigmes.
 
BONA LECTURA