L'arbre generós - Xesco Boix

L'arbre generós - Xesco BoixBoix, Xesco ; Bayés, Pilarín (il·l). L’Arbre generós : tots els contes del seu repertori. Barcelona : La Galera, 2009.

En Francesc Boix i Masramon (1946-1984), més conegut com a Xesco Boix, va ser un cantant i narrador català que va dedicar el seu bon saber fer al públic infantil. La seva tasca i la seva figura l’ han convertit en un referent en l’àmbit de l’animació infantil.

Fundador del Grup de Folk, l’any 1966 i, un dels seus integrants més actius, influenciat pel Folk Song nord-americà i en concret per Pete Seeger, començà versionant-ne les seves cançons i creant-ne de pròpies. El 1971 va formar el grup Ara va de bo per centrar-se en les cançons infantils encetant la recuperació de cançons populars tradicionals catalanes alhora que en composava de noves que s’han acabat integrant en la nostra tradició cultural. El 1974 va començar a actuar en solitari encara que vinculat a altres grups com ara El Sac i Els Cinc dits d’una mà. Va enregistrar 35 discos i cassets i va publicar 10 llibres. Un d’aquests últims: L’Arbre generós, recull els millors contes del seu repertori, que narrava en les seves actuacions, entre cançó i cançó.

L’Arbre generós publicat per Xesco Boix l’any 1981, amb il·lustracions de Pilarín Bayés, va ser reeditat per La Galera el 2009 en commemoració del 25è aniversari de la seva mort.

El llibre, amb textos introductoris de l’Àngel Daban, el Toni Giménez, el Lluís M. Panyella i el Noè Rivas, companys en la tasca d’animació infantil d’en Xesco com a integrants del grup Els Cinc dits d’una mà, que glossen la seva figura i, als quals havia dedicat la seva primera edició, recull 25 contes de diversa procedència. Hi trobem des de contes i rondalles populars catalanes fins a contes orientals, de l’Índia, xinesos o  africans. Des de contes literaris de Tolstoi o d’altres autors com Andersen, Rodari, Hamelin o el de Silverstein, que dóna títol al llibre, fins a una faula de La Fontaine. Hi ha contes apresos d’altres i un de propi. De molt coneguts, com la versió que explicava de la Caputxeta o el d’en Patufet i, d’altres,  més poc coneguts com el de la Flor romanial que va recuperar i difondre. La gran majoria de les adaptacions i algunes traduccions de les narracions són del propi Xesco, encara que també n’hi ha contes adaptats per la M. Eulàlia Valeri, el Francesc  Bofill o el Joan Sales.

Es tracta d’un recull molt personal en el qual el Xesco ofereix generosament les seves adaptacions dels que considera els seus millors contes a mestres, pares, educadors i canalla amb el desig que serveixi per, segons les seves pròpies paraules: “…esperonar la imaginació, desenvolupar la fantasia, afinar el bon gust, normalitzar, d’alguna manera, la nostra llengua, enriquir el vocabulari i, sobretot, per fer passar estones d’allò més agradables a la nostra mainada.” Un recull en el que encoratja als adults i els hi dóna les pautes bàsiques per poder explicar un conte i fins i tot, per aquells que vulguin aprofundir en l’art de la narració, recomana un llibre que ha esdevingut tot un clàssic encara avui dia vigent.

Ens trobem davant una obra que ens mostra una de les facetes del Xesco Boix. Un llibre que ens apropa al Xesco narrador, que ens permet conèixer-lo per mitjà dels contes del seu repertori i copsar la seva sensibilitat, les seves afinitats i influències  i algunes de les seves eines de gran comunicador que el van portar a connectar amb tots aquells infants de la dècada dels 70, anys difícils de repressió i en els que ja eren paleses les ànsies de llibertat.

Va realitzar una gran feina de recuperació de la nostra llengua i la nostra cultura, pels menuts, amb les més de 6.000 actuacions que va realitzar per les escoles i també en els esplais que, tot just, començaven a sorgir i pels carrers i places del nostre país i d’altres de Europa i també a l’altra banda de l’oceà.

La gran tasca d’un pioner en l’animació cultural infantil que, per la seva obra i la seva filosofia, va guanyar-se el respecte, l’estimació i el reconeixement no només dels educadors sinó també de tota la nostra societat. Per tot això perdura en la memòria i el record dels que el conegueren i ha esdevingut un model a seguir en les següents generacions d’animadors i d’educadors en el lleure.

1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.