Mihaileanu, Radu. El Tren de la vida
Barcelona : Manga, cop. 2003
Fer una pel·lícula sobre l’holocaust jueu és sempre delicat, però optar, a més a més, per la comèdia, sense caure en el ridícul o el mal gust és encara més complicat, Radu Mihaileanu ho aconsegueix.
Pocs mesos abans que Roberto Benigni comencés a rodar l’oscaritzada La vida es bella, Radu Mihaileanu, el director, va temptar-lo perquè participés en aquesta pel·lícula com a actor, la negativa de l’italià sembla a ser que no li va agradar i va dir que Begnini s’havia inspirat en la seva història per l’argument de la pel·lícula. És cert que les dues pel·lícules tenen similituds, però en essència són diferents, quina és millor? Cal veure-les per a poder comparar.
Any 1941, la comunitat jueva d’un petit poble d’Europa de l’Est escolta inquietants rumors sobre de les tropes nazis. Shlomo, el “tonto del poble” proposa, llavors, una idea genial per evitar l’extermini: arreglar un tren per “autodeportar-se” tots cap a Palestina, dirigits per un grup d’ells que s’hauran de disfressar de nazis.
El tren de la vida no és la primera ni la última que segueix la línia de parlar de l’holocaust nazi de manera còmica, també ho varen fer Roberto Benigni, com ja hem comentat, o Robin Williams amb Ilusiones de un mentiroso.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=TrRkGr21eis[/youtube]
Si sou aficionats al cinema de l’Emir Kusturica aquesta pel·lícula us agradarà, el to narratiu de la pel·lícula de Mihaileanu s’aproxima al “realisme màgic” del cinema de Kusturica: un to còmic però sense perdre el transfons dramàtic que el tema per sí sol ja té. El ritme el marca la banda sonora de Goran Bregovic, habitual també els films de Kusturica.
La pel·lícula, recolzada amb unes bones interpretacions dels actors protagonistes d’entre els que destaquen Lionel Abelanski (La mujer del cosmonauta) i Rufus (Delicatessen), va guanyar diversos premis com els Premis de la Crítica i Millor Òpera Prima al festival de Venècia i Premi del Públic del festival de Sundance, al 1999.
Una curiositat, el director romanès, Radu Mihaileanu, va ser l’ajudant de direcció de Fernando Trueba a la pel·lícula El sueño del mono loco l’any 1989.
Altres pel·lícules destacades del director són:
Vete y vive (2005)
El concierto (2009)
LLeigirè aquest llibre. És un tema del meu interès, penso que les històries narrades des de l’experiència són aprofitables per a conèixer les situacions històriques explicades.
Moltes gràcies per posar-me al corrent.
Enhorabona per la pàgina, m’agrada molt.
Salutacions.
Tot i que he de dir que vaig veure la pel·lícula fa bastant temps guarde un molt bon record d’ella.
Per a començar el guió em pareix que parteix d’una idea notable i original: la construcció d’un tren per a fugir dels nazis, simulant que està destinat a presoners. Al llarg de la pel·lícula aquest fil narratiu va desenvolupant-se i jo crec que de manera notable ja que el director demostra saber portar la història per camins divertits encara que sempre amb cert punt dramàtic al fons.
Aquesta petita joia està farcida de situacions còmiques i emotives, com quan un dels viatgers del tren perd les seues ulleres al bosc durant una parada, i confon uns dirigents nazis de veritat amb els falsos dirigents nazis del seu poble i que viatgen amb ell al tren.
Per últim dir que el final de la pel·lícula és un d’aquestos finals inesperats i que et toquen la fibra sensible, fent que romanga a la teua memòria durant molt de temps.