La llarga espera de Gracq

Gracq, Julien
La Ribera de les Sirtes
Barcelona : Proa, 2008

 
He tornat a llegir La Ribera de les Sirtes de Julien Gracq i em segueix meravellant.

El jove aristòcrata Aldo, cansat de passar-se el dia de festa en festa amb els amics, decideix utilitzar els seus contactes per demanar una destinació que li permeti fer algun servei a l’Estat. Així, és enviat a una guarnició fronterera situada en un racó de món d’Orsenna (una espècie de barreja entre Venècia i Nantes), on tothom està a l’espera de l’arribada de l’exèrcit enemic, potent i brutal, que es va demorant i que només mostra mínimes senyals de vida. Però l’espera dels soldats esdevé eterna, el terrible invasor no acaba d’arribar, i Aldo haurà d’aprendre a conviure amb els tres oficials i el seu capità, Marino, contrapunt i rèplica com a co-protagonista d’aquesta obra. Tots dos, aixafats per la llosa de l’avorriment i el curs dels dies sempre emboirats, convertiran una possible amistat en una relació d’estreta vigilància mútua.

Novel·la d’atmosfera enganxosa, asfixiant, inquietant, com la zona fronterera que travessa (eixorca, fúnebre, ruïnosa, devastada per la deixadesa dels habitants), reflecteix a la perfecció el tedi d’esperar que passi alguna cosa tot i que no se sàpiga exactament què. Gracq aconsegueix dibuixar una sensació d’irrealitat a partir de la descripció minuciosa i amb tota mena de detalls del paisatge, els fenòmens sensorials, el clima, la geografia, l’arquitectura de l’entorn; en canvi, sobre l’aspecte dels personatges, del seu caràcter i de la seva psicologia no ens en diu pràcticament res. Els seus personatges  semblen unes figures de somni, que es mouen entre el son i la vigília, guiats més per l’instint que per la racionalitat. I això remarca encara més l’intens ambient oníric que batega al llarg del text.

La delicadesa de la prosa de Gracq i la reflexió metafòrica latent valen la pena perquè ens endinsem en una obra que requereix, això sí, esforç i dedicació, i que ens recordarà El desert dels tàrtars de Buzzati i Esperant els bàrbars de Coetzee.