L’amor ens destruirà… segons Hefner.

Hefner. Breaking God’s Heart. Madrid : Everlasting, DL 1998

Hefner són Darren Hayman (veu / guitarra), Anthony Harding (bateria), John Morrison (baix) i Jack Hayter (guitarra, teclats… i que es va incorporar al grup després de Breaking God’s heart). Establerts a Londres i junts, més o menys, des del 1992, després d’enregistrar el single “Better fiend” (Boogle Wonderland, 1997), van signar per Too Pure i al 1998 van editar Breaking god’s heart.

Un disc indie-pop-rock de guitarra i bateria amb cançons entusiastes, triomfals i enganxoses:

“The sad witch”:

…o l’estupenda “Love will destroy us in the end”:

…i balades tristes, agredolces, meloses, lentes fins a dir prou i allargassades fins al punt que poden arribar a pesar, amb pocs instruments i que deixen sentir massa(?) la veu despullada del cantant:

“The librarian” (un noi enamorat d’una bibliotecària esquerpa que no és que el rebutgi, és que ni tan sols es deu haver adonat que existeix!):

… “A Hymn For The Postal Service” (que inaugura la sèrie, continuada en els següents àlbums, d’himnes personals),

… o la meva preferida i decadent “Tactile” (un noi fastiguejat de la desidia de la seva amant).

Les lletres pròpies de joves massa decebuts de la vida, de l’amor, del sexe i de les relacions, perplexos, angoixats, enfadats. Tot mig amarg, sovint, però sempre amb ironia.

Després de Breaking God’s heart, Hefner va treure alguns àlbums més:
al ’99 The Fidelity Wars (Beggars Too Pure, 1999). Hayman va escriure els temes d’aquests dos primers discos quan ho havia deixat amb la seva xicota… potser per això sonen mig tristos;
al 2000 Boxing Hefner (Too Pure Beggars Blanket, 2000): una recopilació de cançons no editades abans i alguns enregistraments en directes;
al 2000 també We love the city (Too Pure, 2000): escrit expressament per editar-se amb més instrumentació i millors arranjaments, no com els anteriors en els que es van anar escrivint les cançons, espontàniament, sense pensar en formar cap àlbum i més alegres (Darren Hayman i la seva ex es van reconciliar i fins al moment encara estan junts…);
al 2001 Dead media (Too Pure, 2001): diferent als anteriors, tirant cap a electrònic… i decepcionant pels que ens agradaven els primers.

Després, Hefner es va dissoldre.
Però podeu seguir la pista a Hayman, doncs va seguir traient discos en solitari. El darrer: Essex arms, editat ara fa un any i ja disponibles a alguns biblioteques.

Una curiositat: Hayman és el que fa tot l’artwork dels cds. Fan dels còmics i mig il•lustrador, totes les portades i il•lustracions són seves. A la seva web (http://www.hefnet.com/) les podeu veure totes. I també les lletres i tots els detalls sobre com va anar l’enregistrament dels àlbums. Per si us he despertat la curiositat.

(Article publicat a www.muscitecaris.com).

1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.