Bollmann, Stefan
Las Mujeres, que leen, son peligrosas
Madrid : Maeva, cop. 2006
La història de les dones s’ha caracteritzat pel seu paper submís i secundari vers els canvis de la societat. Un motiu d’aquest paper, obligatòriament passiu, ha estat la prohibició a l’accés a l’educació que han sofert les dones; fet que ha portat, conseqüentment, al retard en l’entrada al món de la lectura i l’escriptura.
No només en èpoques tant conegudes com la Revolució cultural Xina de 1966 sinó també en temps més moderns, la major part de la població encara era analfabeta i el consum de llibre era per a privilegiats. Dins d’aquest context, les dones s’havien de conformar en complir les funcions establertes per la societat patriarcal i el fet de llegir era controlat, mal vist i perseguit.
Però poc a poc, i d’amagat al principi, es van arriscar a buscar més enllà de les seves realitats. De llibres de pregàries a novel•les romàntiques i d’aventures, fins a llegir públicament, escriure i contar, ser autònomes i pensar per elles mateixes. Es van anar apoderant d’aquells coneixements, experiències i sabers reservats només pels homes.
Començava llavors una amenaça social i un trencament amb les costums preponderants.
Amb la lectura van poder imaginar, conèixer, obrir-se al món i fer-se un lloc en ell, amb llibertat i independència. Un espai que, tristament, en alguns països encara s’ha de lluitar per aconseguir i mantenir.
I ara ens preguntem: són i han estat realment les dones que llegeixen perilloses? Com ho han viscut els homes? Llegeixen diferent les dones? Per què? La lectura ha ajudat en el posicionament igualitari de la figura femenina al llarg de la història?
Amb Stefan Bollmann, a través d’obres pictòriques i fotogràfiques conegudes, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, gaudim d’una visió sensible de la història de la lectura femenina i podem confirmar l’important poder que té la lectura en el desenvolupament humà i social.
Les postures i missatges corporals de les dones de les obres d’art que trobem, juntament amb el pròleg d’Esther Tusquets, la introducció i les reflexions a peu de cada imatge, ens permeten recrear ambients i situacions reals que les van “tornar perilloses”.
Començant per l’Anunciació de Simone Martín i acabant amb la famosa fotografia de Eve Arnold de Marilyn llegint Ulises . Passant per Rembrandt, Vermeer, Manet, Matisse, Casas o Hopper. Un recorregut literari i artístic que ens mostra l’amor de les dones per la lectura.En darrer terme, us recomano en aquesta línia, Las mujeres que escriben también son peligrosas, un llibre que recorre la vida d’algunes de les grans escritores que van obrir nous camins amb la seva literatura.
Article al bloc, Papeles perdidos, del diari El Pais, sobre l’art de la lectura
Article sobre el llibre i l’autor a El Cultural
7 Comments
Molt recomanable, també de Maeva m’ha agradat Las mujeres que aman las plantas.
També us el recomano. És una lectura per gaudir-la, llegir a poco a poc i mirar les pintures. I ja posats, podeu donar-li una ullada a LAS MUJERES QUE ESCRIBEN TAMBIÉN SON PELIGROSAS del mateix escriptor i editorial.
Penso que potser actualment hi ha més dones lectores que no pas homes pel fet de que durant molt temps a les dones no ens ha estat tant fàcil accedir a la lectura i/o també se’ns ha relegat a un tipus concret de lectura.
Les dones lleigim molt, jo faig el rrecorregut cap a la feina en BUS i moltes anem amb el llibre . . .
a mi em distreu de les cabories del treball i arribo a casa relaxada.
Sí, Anna, és veritat, a mi em passa el mateix. Molts de nosaltres passem molta estona en els transports públics i és una bona manera d’aprofitar el temps, desconnectar i carregar piles.
Tanmateix, les dones sempre hem estat vinculades a les ciències i la cultura. El que passa és que s’ha de gratar una mica en la història per tal de trobar informació sobre dones cultivades. No hem de pensar que Hipatia va ser una excepció, ja que moltes dones de l’edat mitjana eren filòsoles o metgeses…malauradament poques han passat a la posteritat ja que la majoria han estat titllades de bruixes i fetilleres.