Knockemstiff - Donald Ray Pollock

Knockemstiff - Donald Ray PollockPollock, Donald Ray. Knockemstiff. Barcelona: Libros del Silencio, 2011

Pot passar que si veiem sèries de televisió, o pel·lícules, acabem pensant que la delinqüència a Estats Units és sempre cosa de gent de pell fosca, afroamericans i hispans majorment. Els guettos són innegables, i els índexs de pobresa per grups ètnics també, i també les proporcions de races a les presons d’Estats Units (a la presó s’hi arriba des de la delinqüència i a aquesta s’hi sol arribar des de la pobresa que s’acarnissa en aquests grups racials), no estem descobrint res. Però també hi ha marginals entre els blancs, seria el que es coneix com white trash (escombraria blanca), un nom políticament poc correcte però molt il·lustratiu.

White trash, segons Matt Groening
White trash, segons Matt Groening

Perquè en definitiva les situacions que provoca la pobresa són les mateixes, i és igual el color de la pell de qui les rep, acabem trobant-nos personatges “peculiars”, a la sèrie Simpsons en teniu una mostra en el secundari Cletus. Pobresa, educació deficient, una certa endogàmia i tendència a quedar-se tancat al poble. No pot sortir res de bo d’aquí, només white trash.
 

Casa típica a Knockemstiff
Casa típica a Knockemstiff

Mapa de l'estat on estava Knockemstiff, ni tan sols apareix.
I aquests són els personatges de Knockemstiff, de Donald Ray Pollock, un recull de contes ambientats en aquest poble d’Ohio (que ja ni tan sols existeix), on es fa un repàs a tota la fauna d’aquests pobles americans perduts enmig del no-res, on els subsidis són una forma de vida. Tenim els addictes a les pastilles, alcohòlics, incestuosos, fanàtics del hit and run que fins i tot es mengen els animals que atropellen (es veu que les amfetes que prenen els hi donen gana), pares colèrics, i unes llars a les que anomenar desestructurades seria quasi un elogi. No ens agafaran ganes de visitar el poble, però si ens diuen que accidentalment hi ha caigut al damunt una bomba atòmica tampoc ens entristirem. Cap personatge és salvable, i sempre quan tenen al davant una opció bona i una dolenta no en trien cap de les dues sinó una tercera pitjor, acaben triant l’opció que ens fa fer una ganyota mentre diem “nooooo” i seguim llegint. Esteu avisats, no és un llibre per tots els públics, però jo en vull més.

3 Comments

  1. Sr. Durden, trobo que les seves recomanacions són senzillament genials! m’estàs descobrint un món que no coneixia, ja en tinc uns quants preparats per aquest estiu, incloc als “white trash” 🙂

  2. Tyler, un recull de contes extraordinari. Faulkner+Bukowski= Pollock. Magnífic el recurs de donar-li unitat al conjunt a través de les connexions entre cadascun dels relats (recorda el procediment utilitzat per Francis Wyndham a El Otro Jardín, també publicat per Libros del silencio) i la construcció d’aquesta Yoknapatawpha postmoderna, definida per la pols, els pals del telèfon i les serps verinoses. Un llibre enlluernador. I per a la propera tardor ens arriba la traducció al castellà de la seva primera novel·la !!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.