Moçambic
Estat de l’Àfrica meridional que limita al N amb Tanzània, a l’E amb l’oceà Índic, al S amb Swazilàndia i la República de Sud-àfrica, a l’W amb Zimbàbue i Zàmbia i al NW amb Malawi; la capital és Maputo.
El sector nord i nord-oest és el més accidentat, dominat per altiplans, amb altituds que sobrepassen els 2.000 m: massís de Manica (amb els monts de Doó, 2.420 m, i el Panga, 2.320 m) i la serra de Gorongosa. Més al N hi ha les muntanyes de Maganja i serra de Namuli i el llac Malawi, pel centre del qual passa el límit nord-oest de l’estat amb el territori de Malawi. Té una extensió de costa de 2.795 km, retallada i rocallosa al N i baixa al S. El clima presenta dues estacions: una de càlida i plujosa, a l’època del monsó del nord, i una altra de fresca, que dura d’abril a setembre; la temperatura mitjana anual a la costa és de 22 °C al S i 26 °C al N; a les regions interiors muntanyoses la temperatura és inferior. Els rius més importants són el Zambezi, el Save i el Limpopo. La vegetació predominant té caràcter de sabana amb arbres i de selva seca. Hi ha també galeries de bosc humit.
L’agricultura és la principal ocupació (el 1998 representava el 32,3% del PIB i ocupava el 81% de la població activa), bé que només el 4% del territori és dedicat al conreu. Els productes comercials principals són la canya de sucre, conreada sobretot al S, i els cocos. Altres conreus són els cacauets i els anacards (dels quals Moçambic fou el primer productor fins el 1976, i el 1984 el cinquè), el cotó (sobretot al N), el te, el tabac i el jute. Per al consum local, els productes més importants són els cereals (blat de moro, melca, arròs), les arrels i els tubercles (patates, moniatos i, de manera destacada, la mandioca), els llegums, les hortalisses i les fruites (especialment bananes, papaies, mangos i taronges). El bosc ocupa el 22,1% del territori, però no és explotat adequadament; hi abunda la caoba, el banús roig i el cedre de Mulanje. La ramaderia té moltes dificultats (la mosca tse-tse n’explica la manca de tradició), bé que disposa d’una gran extensió de pastures (56,1% del territori). El bestiar més nombrós és el boví, concentrat al nord. La pesca és una activitat econòmica principal: el 1998, la venda de gambes i llagostins va suposar un 30% dels beneficis de les exportacions. (Enciclopèdia Catalana)
Població:
23.516.000 h [est. 2012]
Extensió:
799.380 km2
Autors i llibres
Mia Couto
– Cada hombre es una raza– La Confessió de la lleona
– El Otro pie de la sirena
– Trilogía de Mozambique: las arenas del emperador
Paulina Chiziane
– Niketche: una historia de poligamia– El Séptimo juramento
– Vientos del Apocalipsis
– O Alegre canto da perdiz: romance
Gozos y lágrimas (1954-1976): los 22 primeros años de misión de 36 sacerdotes jóvenes y 6 laicos en Tete-Beira (Mozambique)
Izco Ilundáin, José AntonioMadrid: Mundo Negro, DL 2011
Llibre infantil
El Jardí de les ombres
Couto, MiaBarcelona: Fundació Contes pel Món ; Cànoves i Samalús: Proteus, cop. 2010
El Rei mussol
Khosa, Ungulani Ba KaBarcelona: Fundació Contes pel Món ; Cànoves i Samalús: Proteus, cop. 2012
La Laura i en Joan viatgen a Moçambic
López Madrid, Josep MariaBarcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, 2007
Música
Cinema
Les guies temàtiques de l’Àfrica han estat elaborades per:
Paz Romero, Oriol Masclans, Anna Martínez-Reina, Silvia de la Vega (Edmund de kingsbridge), Patricia Muñiz (Claire Voyant), Iliana Loukopoulou, Cesc Llaveries (Tyler Durden), Rosa Morales (Olímpia), Eva Cutura, Evelio Martínez (Little Fish), Silvia Alvarez (Daphne Moon), Rubén Solé (Neville Longbottom), Cristina Monros, Juli Cervera (Block Sur Mer), Eva Járboles (Ada), Maria José Neguerela (Harley Quinn), Pilar Jiménez, Pedro A. Sánchez (Jay Gatsby), François, Ma. de los Llanos González, Eva Cuixart (Pandora), Joan Puchades (Joan Rosebud), Manel Peña (Repo Man), Lucia i Pau Frechiné (Ignatius J. Really). La Biblioteca Vila de Gràcia està especialitzada des de començaments de 2013 en cultures africanes.
