Banville, John
Llum antiga
Barcelona: Bromera, 2012

Luz antigua
Madrid: Alfaguara, 2012

Ancient light
London: Viking, 2012

Enguany tenim l’honor de comptar amb John Banville (premi Príncep d’Astúries de les lletres 2014) per fer el pregó de la lectura amb motiu de la celebració de Sant Jordi. Serà el 22 d’abril a les 19.30 hores, al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona. Aprofitem l’avinentesa per recomanar Llum antiga, la darrera obra publicada fins ara per l’autor irlandès. Bé, la darrera almenys amb el seu nom autèntic. Perquè amb el pseudònim Benjamin Black ha publicat recentment, amb gran èxit, per cert, dues novel·les policíaques Ordres sagrades (2013) i La rossa dels ulls negres (2014).

La novel·la és una perfecta introducció al món narratiu i a l’estil profundament personal del seu autor. La prosa de Banville està potser més propera a la poesia que a la narrativa convencional. No és una lectura fàcil, de vegades pot ser densa, però pot ser una experiència molt gratificadora un cop et submergeixes en el seu univers.

Llum antiga ens presenta el seu protagonista i narrador, l’actor Alexander Cleave, de 65 anys, navegant entre les dues aigües del seu present i el record d’un amor passat que el va deixar profundament marcat. En l’àtic de la seva llar, sembla escriure  les seves memòries, mentre ha de bregar amb la depressió de la seva dona, que deambula per la casa durant les nits incapaç de superar el dolor de la pèrdua de la seva filla Cass, que es va suïcidar anys enrere.

L’únic refugi per a en Cleave és el record de la seva primera gran història d’amor. Ell tenia 15 anys i va ser seduït per la senyora Gray, la mare d’en Billy, el seu millor amic de l’adolescència. Tot i l’escàndol en l’època, magnificat per la moral repressiva imperant de la societat catòlica irlandesa, i els efectes devastadors que va tenir per a tots els implicats, continua sent l’amor que més empremta li ha deixat mai. Bona part del llibre gira entorn dels moments més intensos d’aquesta relació, des del primer dia que per casualitat (o no?) va veure la senyora Gray nua per primer cop mentre s’arreglava davant el mirall de la seva habitació.

Aquesta història d’iniciació a l’amor amb una figura materna té el seu contrapunt en el present. A en Cleave li han ofert un paper en una pel·lícula, i durant el rodatge viurà un affair amb l’actriu Dawn Davenport, molt més jove que ell, gairebé de l’edat de la seva filla quan va morir. Es produeix una inversió de rols, tot i que tota aquesta part de la novel·la relacionada amb el rodatge té un toc d’irrealitat que deixa dubtes i portes obertes…

Tot ens porta a pensar que el passat sempre té més força que el present, o almenys serveix de bàlsam davant la crua realitat, a la qual moltes vegades no es troben armes per encarar. La lectura de Llum antiga, amb la seva estructura fragmentada, els vaivens en el temps i la qualitat gairebé etèria de la seva prosa també ofereix l’asil que sempre trobem en la bona literatura.