Lafebre, Jordi; Zidrou
Lydie
Barcelona: Norma, 2011
A tots ens agradaria viure al carrer del nen amb bigoti. Un carreró batejat així perquè hi ha una pintura mural amb aquesta imatge. En aquest indret hi viu una comunitat de veïns tots ells molt peculiars però entranyables i molt ben avinguts. Entre ells hi trobem la Camille, una noia que porta al món una nena que neix morta, la Lydie, però que als seus ulls està ben viva. Després del primer moment d’enfonsament, nega la realitat i viu com si la seva filla existís, la presenta als veïns, la bateja, li cauen les dents, va a l’escola… i tot el seu entorn l’acompanya en el seu deliri per no decebre-la.
Durant la lectura del còmic et pots plantejar si Camille és més feliç acceptant la realitat o negant-la en viure en el seu món paral·lel. Això pot transcendir a altres situacions de la vida, i el més important, el seu entorn no la jutja, l’acompanyen i l’estimen tal com és. Com podeu deduir estem davant d’un còmic que deixa empremta i que et fa pensar i reflexionar sobre molts temes i com encarar-los: la solidaritat, l’absència, la soledat, la vida i la mort, la força de la comunitat, l’amor dels pares cap als fills, dels fills cap als pares…
El guió, signat per Zidrou (Benoît Drousie), guionista d’origen belga, broda aquesta història tendra i tràgica com la vida mateixa, amb uns tocs d’humor, un punt de vista original i on cada peça sembla que està posada perquè tingui un sentit dins la trama. Aquest relat aparentment sòrdid se’ns presenta d’una manera molt tendra i amb les paraules justes i silencis que reforcen situacions molt emotives.
La part gràfica, realitzada pel dibuixant català a vegades amb un enfoc cinematogràfic com si fos una càmera que salta per les escenes plenes de detalls i amb unes atmosferes que es poden respirar. Utilitza colors uniformes per les situacions més difícils i contrast de colors vius per mostrar alegria i eufòria. El traç de la il·lustració també és expressiu i enèrgic amb els silencis necessaris que demana la història i on els personatges parlen poc i expressen molt.
Podem veure la nena a través de l’expressivitat de la mare i del seu entorn deixant la figura buida però impregnant la seva presència a través de mirades i expressions tant de la mare, avi o altres personatges que s’hi relacionen seguint-li el joc per no decebre-la.
És a dir, el dibuixant opta per no representar a Lydie però sí que retrata la seva absència, com per exemple a la portada del còmic, deduïm que hi ha el nadó però no hi és, tal com passa també durant tot el llibre on l’absència de la nena es fa present a partir de les mirades dels personatges. Aconsegueix retratar la tendresa de la mare cap a la filla i pots sentir-la i quasi veure-la, no necessites veure la nena per comprendre els sentiments de la mare.
En definitiva, un còmic colpidor que et deixa un somriure agredolç i que respon a un dels principis del seu guionista: sense sentiments i bons personatges no hi ha història. Real com la vida mateixa.
Està molt bé que ens aneu recomanant còmics, ara que s’apropa el Saló. Moltes gràcies!
Hola Laura, jo amb aquest còmic he descobert tan al dibuixant (impressionant!!) com al guionista i ha estat una gran sorpresa. També et recomano de Zidrou La anciana que nunca jugó al tenis. Gràcies per llegir-nos!
Comparteixo la recomanació de Jane en un 100% tant pel que fa al guió com a la il·lustració, un còmic ple de tendresa i d’humanitat. Felicitats per l’entrada i gràcies, el tornaré a agafar per rellegir-lo, em va encantar i és d’aquelles històries que pots llegir i rellegir una i mil vegades que en cada una d’elles hi trobes detalls nous i nous punts de vista. 😀
Moltes gràcies per la recomanació. Tinc molta curiositat per llegir-ho, ja la imatge de la portada m’ha estremit… l’agafaré tan aviat sigui disponible :’)
Gracias por estas recomendaciones de comics. Con la st Jordi que se acerca, estoy buscando comics buenos y este tipo de críticas son una pasada para ir conociendo y selecionando nuevos ilustradores/libros…
perdón, quería decir reseñas en vez de críticas…
Lydie, la presència d’una absència, em sembla un llibre extraordinari, molt filosòfic i alhora tan real. Tots tenim morts presents a la nostra vida que volem recordar i compartir aquests records, o no?
Moltes gràcies per la recomanació! A través dels còmics es poden tractar temes profunds com en aquest cas. Amb un llenguatge poètic i profunda sensbilitat. Il·lustrant l’abscència.
els còmics ens ajuden aprendre idiomes també!
M’apunto aquest còmic a la llista de Sant Jordi! Moltes gràcies per la ressenya 🙂
Es fantàstic que tinguem una biblioteca amb molts llibres infantils i juvenils
Si, jo desconeixia que teniem una biblioteca especialitzada amb el llibre juvenil i també infantil, és una bona descoberta, a més que té un munt de coses interessants com revistes especialitzades per aquest públic i fins i tot un anuari on hi ha tot el relacionat amb aquest món també a nivell internacional. Ves, jo que em pensava que no havia cap biblioteca especialitzada sinó que totes tenien un emplaçament per la literatura de nens i joves per anar però no una pròpia. Cada dia s’ aprenen coses noves en el món literari i de la nostra ciutat.