Recorregut des de l’antiguitat fins a l’actualitat per les dones espies més conegudes (i algunes no confirmades) de la història. Perquè n’hi ha hagut d’altres més enllà de Mata Hari.
L’autora, la periodista catalana Laura Manzanera, comença el llibre parlant dels personatges femenins més antics que van actuar com a espies des de Rahab i Dalila (XII a. C.) de la Bíblia fins a les anomenades visakanyas o donzelles enverinadores que tenien la missió d’enverinar, naturalment, a determinats dirigents a través d’aliments o inclús mitjançant el seu propi cos per tal de transmetre el verí només amb el contacte de la pell.
Després ja ens situa a l’Edat Mitjana amb dones com Sibil·la de Jerusalem per de seguida entrar a l’Edat Moderna amb casos com el de Lucy Hay, la dona que va inspirar el personatge de Milady a Alexandre Dumas en Els tres mosqueters i també de dones amb un paper rellevant a la guerra civil dels Estats Units com La Bella rebeld (Belle Boyd) o Frank Thompson (Sarah Emma Edmonds).
A continuació es centra en el període de la Primera Guerra Mundial on l’autora fa diferenciació de diferents tipus d’espies: soldats (les més oblidades), víctimes (les més glorificades com la francesa Louise de Bettignies que va morir en una presó alemanya on va conviure amb la infermera Edith Cavell, que al seu torn va morir afusellada) i, per últim, les temudes seductores i, com no, en aquest punt trobaríem a Mata Hari, que d’altra banda, l’autora considera que és injust que es consideri la dona espia per excel·lència i que el seu afusellament la va elevar a la categoria de mite (Mata Hari: espía, víctima, mito de Pat Shipman). Ja en el període d’entreguerres ens parla de dones com la Clare Sheridan, cosina de Churchill i acusada de ser espia dels soviètics, o de Marga d’Andurain aventurera i espia francesa (Cautiva en Arabia de Cristina Morató).
A a la Segona Guerra Mundial, apareixen noms com Elisabeth de Miribel (que després quan es va retirar, esgotada de tot va ingressar en un convent), l’anomenada Mata Hari de l’Est, la japonesa Yoshiko Kawashima que va morir decapitada (La última princesa de Manchuria de Pi-hua Le), les arqueòlogues-espies britàniques Gertrude Bell i Freya Stark (Las damas de Oriente: grandes viajeras por los países árabes de Cristina Morató o Grandes aventureras: 1850-1950 d’Alexandra Lapierre i Christel Mouchard), Christine Granville (que va morir assassinada però no per aquest tema si no a mans d’un desequilibrat “enamorat” d’ella), la bonica Violette Szabo que també va morir executada (Agente SZ del director Lewis Gilbert), Nancy Wake (que va arribar a ser la més buscada per la GESTAPO) i apareix també la Wallis Simpson com a possible espia nazi. Hi ha una última part, sobre el període de la guerra freda on, per exemple, apareix una Margarita Konekova (que va intentar atreure a Einstein als soviètics ) o l’escriptora Aline Griffith, que diu que va treballar per a la CIA, i més coneguda per els/les assidu/es del Hola, com la comtessa vídua de Romanones.
No estan totes les que són (a part d’una qüestió òbvia) però si menys no, les que hi són, van tenir vides molt interessants. I com sempre, que un llibre parli de vides interessants, facilita que el llibre també ho sigui. Al llibre apareixen moltes més: Virginia de Castiglione, Josephine Baker, Valerie Plane…
2 Comments
Total i que no em va aire la literatura històrica, em sembka molt interessant aquest enfoc, que sovint sembla que les dones no haguem pres parte en la historia del món!
És interessant conèixer tot aquest món de l’espionatge a través de les dones que varen dedicar-se a aquesta professió i que són desconegudes per molts de nosaltres, molt bona recomanació!