Muñoz Molina, Antonio. Nada del otro mundo. Barcelona : Seix Barral, 2011.
El passat dimecres 14 de desembre, dins del cicle de trobades amb el món del llibre Parlem amb…, l’escriptor Antonio Muñoz Molina (Úbeda, Jaén, 1956) ens va visitar a la Biblioteca Jaume Fuster per parlar-nos del seu nou llibre, un recull de contes que porta per títol Nada del otro mundo, alhora títol de l’únic relat inèdit del conjunt.
Amb aquests contes Muñoz Molina es mostra d’una manera polièdrica, dotant cadascú dels contes d’un perfil propi que els lectors anem descobrint a mida que avança la lectura. Una lectura que com ell mateix ens va confessar no cal que sigui lineal.
Així podem llegir contes de caire humorístic, distesos, però també d’altres més propers a la fantasia, a l’imaginari dels personatges i fins i tot a l’erotisme, que poden semblar insòlits a ulls dels lectors més fidels. També el terror, la mort i l’amor tenen cabuda en aquest magnífic llibre, farcint-lo amb gotes de suspens, mirades de dolor i pessics de tendresa.
Acadèmic de la RAE-ocupa el seient u minúscula- des de 1995, Doctor Honoris Causa per la Universitatde Jaén al 2007 i guardonat amb els Premi Nacional de Narrativa (1987 i 1992) i Premi de la Crítica(1987), a més del Premi Planeta (1991), amb els contes Muñoz Molina demostra tècnica i domini davant de l’estructura circular d’un relat, gènere que requereix un final que no s’allargui, fet que condiciona el desenllaç i la seva execució a mida que avança el text.

Com a bon amant de l’art que és Muñoz Molina, el lector acaba tenint la sensació que Nada del otro mundo adopta la forma d’una paleta i que cada conte actua com un color diferent, on el seu ús i la seva barreja acaba creant l’obra d’art.
Però no només ens va parlar Muñoz Molina de la seva obra literària i del seu procés creatiu, sinó que també ens va obsequiar als assistents amb intel·ligents reflexions sobre la greu crisi actual, sobre els serveis públics -fent una aferrissada defensa de les biblioteques públiques-, sobre el món literari i certa superficialitat que l’envolta en alguns àmbits, sobre la seva vida a Nova York, sobre la seva passió per la música, etc.
Sens dubte, Muñoz Molina se’ns va mostrar dimecres durant més d’una hora amb la senzillesa i la naturalitat de la que només poden fer gala els grans escriptors, aquells que saben que l’important no és el qui sinó el què.
I si participeu al concurs especial de Nadal, us el podeu emportar signat!!!
5 Comments
Molt bona crònica plenament compartida per una pesona que també hi era.
No us perdeu tampoc l’escrita per Antonio Iturbe en el blog de la revista Qué leer. http://www.que-leer.com/revista/blog
Una tarda més de bona literatura a la Jaume Fuster. A més a més, la seva defensa de les Biblioteques i del sector públic ens fa creure en el paper dels intel·lectuals, com ens recorda en Toni Iturbe a la seva crítica.
Doncs sí, companys. És molt agraït pel lector trobar autors que traspassen la barrera literària per opinar sobre aspectes socials que ens afecten a tots, demostrant així que no viuen aïllats al seu estudi sinó que estan a peu de carrer. I fins i tot van a una biblitoeca pública amb el seu fill per fer-li el carnet!
És un autor que sempre m’ha semblat molt suggeridor i amb una prosa que ajuda molt per gaudir de la literatura i enriquir el propi vocabulari.
Una bona lectura de Nadal.
Acabo de llegir a El País que Muñoz Molina fa una donació de documents inèdits i esborranys de novel·les a la Biblioteca Nacional. Llegiu-lo aquí:
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/01/25/actualidad/1327494934_469044.html