ORANGE, Tommy
Ni aquí ni allí
Madrid: AdN, Alianza de Novelas, 2018

 
Tot i que el títol en castellà sigui bastant lliure (el títol original és There, there), resulta bastant encertat a l’hora de reflectir la situació dels personatges d’aquesta novel·la coral: tots ells pertanyen a la comunitat nativo-americana. I si alguna cosa ha marcat la història dels pobles indígenes és la sensació d’indefinició, de desubicació. Malgrat ser els únics que tenen genuïnament arrels en el territori, els indis americans s’han hagut de debatre entre la defensa de les seves pròpies tradicions i la integració en la identitat nord-americana, que té en el més profund de la seva idiosincràsia una imatge banalitzada, quan no hostil, de les tribus natives. No en va, la nació nord-americana es va fundar a partir de la conquesta de les seves terres i de la concepció dels indis com els “enemics”, els vençuts.

La novel·la, aclamat debut del seu jove autor, comença amb un pròleg on l’autor exposa de forma colpidora el present del poble indi nord-americà. A partir d’aquí, s’estructura en capítols entrellaçats centrats cadascú d’ells en un personatge o en un petit grup. Tots ells i elles tenen en comú el fet que són en major o menor grau ascendents d’indis americans i que viuen a la ciutat d’Oakland (Califòrnia). Tots s’enfronten com poden a les diferents problemàtiques que afecten la seva comunitat, i que no és exclusiva dels natius, evidentment: l’alcoholisme, la desestructuració familiar, el racisme, la manca de futur laboral, la cerca de la salvació a través de la religió, etc.

Així, anirem coneixent les vivències de persones com Dene Oxendene, un jove que vol enregistrar les diferents vivències de la seva gent en un projecte documental (Què significa ser Indi per tu?, els hi pregunta) que el seu oncle va deixar inacabat. O com les germanes Opal Victoria Escut d’Ós i Jacquie Ploma Vermella que, marcades per una dura infància, acaben prenent camins diferents sense perdre el vincle: Opal acaba criant el néts de la seva germana intentant protegir-los d’una herència enverinada. I encara que en un principi semblen històries independents, al llarg de la història anirem veient com, de forma molt subtil de vegades, molts dels personatges tenen algun lligam familiar o d’altre tipus entre ells.

Tots acaben convergint al final de la novel·la en el pow-wow (reunió de natius americans on celebren rituals com a forma de reivindicació cultural i comunitària). La irrupció de la violència en aquest esdeveniment massiu, que sobrevola tota la narració com una amenaça, portarà l’element tràgic que arruïni tan esperada celebració, però que també desperta accions de solidaritat gairebé heroiques.

Tommy Orange va néixer el 1982 a Oakland, ciutat on està ambientada la novel·la. De pare natiu i mare blanca, és membre registrat de les tribus Cheyenne i Arapaho de l’estat d’Oklahoma. Tot i la seva joventut, el seu debut literari va causar sensació: va ser finalista del premi Pulitzer i va rebre diferents distintius literaris com el premi Nacional dels Crítics a la millor primera novel·la publicada el 2018. Ja se’l col·loca al costat d’altres grans noms de la narrativa nativo-americana com Louise Erdrich o Sherman Alexie.

En aquesta entrevista explica, entre d’altres qüestions, com vol a través a de la seva obra rebatre les visions estereotipades dels natius com a ésser místics o guerrers.
 

 
Orange no vol la victimització però tampoc presentar imatges idealitzades. Sense oblidar la injustícia històrica patida pel seu poble, la novel·la ho deixa clar: independentment de la nostra ascendència, idees o cultura ens podem veure perfectament reflectits en els personatges que habiten Ni aquí ni allí: amb les seves grandeses i defectes, els seus afectes, les seves pors, les seus somnis i els seus fracassos.
 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat