Llaverias, Cesc. No va més
Barcelona: [l’autor], 2015

Aquesta és una novel·la divertida, entretinguda, honesta i plena de sexe. Cesc Llaverias (Barcelona, 1977) es fica a la pell dels personatges de la seva obra anterior, DPK, per fer un retrat des de l’altre costat del mirall de Barcelona. L’esquena de la ciutat, allà on i els seus habitants s’allunyen de la imatge hipster dels anuncis publicitaris. Això és No va més, realisme brut en llengua catalana.

En aquesta aventura els protagonistes són el Iuri, el Xum i l’Àlex. El Iuri, un croupier que està descobrint que aquesta no és una feina tan bona com semblava, que a més a més viu en un pis compartit amb dos elements de “convivència difícil”. El Xum, que ha entrat a la vida adulta però li costa sortir-se’n en el tema relacions, fonamentalment perquè ell el que vol amb les noies és sexe i punt, una oferta incomprensiblement no gaire ben rebuda si es formula directament. I l’Àlex, que té una relació purament sexual i de superació; el seu lema és allò de: “més difícil encara”.

Com a lectors, acompanyarem de festa al Iuri, al Xum i a l’Àlex. Ens ficarem al seu llit, compartirem amb ells dubtes, inseguretats, il·lusions… I viurem aquell punt de desorientació existencial que els tres porten a sobre i que els empeny a traspassar límits. Prenent com a eix vertebrador les aventures sexuals i laborals dels protagonistes, l’autor explora amb energia i entusiasme, qüestions com ara, desfer-se d’uns companys de pis indesitjables, practicar l’intercanvi de parelles, o descobrir la pròpia bisexualitat. Agut i incisiu a l’hora de descriure l’atmosfera “dirty” de Barcelona, Cesc Llaverias és un escriptor espontani i visceral que aconsegueix enganxar-te fort fins al final de la novel·la.

Un altre punt fort de No va més és que hi ha escenaris d’allò més exòtics: casinos, oficines de tarot online, línies telefòniques —on treballen gemegadores professionals—, bars de menjar escombraria, clubs d’intercanvi de parelles, càmpings, i fins i tot la instantània de l’ambient nocturn d’un Lloret de Mar digne de Por i fàstic a Las Vegas.

En mig de les rialles que provoca la lectura de No va més, l’autor aconsegueix que et plantegis què ets capaç de fer per deixar enrere una vida convencional. Fins on estàs disposat a arribar. Perquè a la vida tot té un costat brut: les amistats, les relacions de només sexe, les parelles avorrides de veure’s la cara, les feines escombraria, els mini-jobs, les agències immobiliàries, les botigues de menjar congelat… Però, potser, l’absurditat sigui amagar-ho sota la catifa i fer que, si no es veu, no existeix.

Dit això, només falta fer un advertiment. Lectores i lectors que esteu a punt d’endinsar-vos a les pàgines de No va més, obriu bé els ulls i prepareu-vos per jugar, per menjar i per practicar sexe fins que el cos digui prou i una mica més. Us ben asseguro que serà una lectura per gaudir i per recordar.