Mora, Francisco. Neuroeducación. Madrid: Alianza, 2013
Digues-m’ho i ho oblido,
ensenya-m’ho i ho recordo,
involucra-m’hi i ho aprenc.
Benjamin Franklin
Quan alguna cosa ens interessa o ens crida l’atenció és quan aprenem i fixem els continguts de manera més ferma.
Necessitem que allò que hem d’aprendre ens desperti alguna emoció perquè es fixi al nostre cervell i aprenguem.
La neurociència cognitiva ens mostra mitjançant l’estudi de l’activitat de les diferents àrees cerebrals com el cervell aprèn realment allò que li crida l’atenció i que genera emoció.
Francisco Mora és doctorat en medicina per la Universitat de Granada i doctorat en neurociències per la Universitat d’Oxford. És catedràtic de fisiologia per la Universitat Complutense de Madrid i professor de fisiologia molecular a Iowa.
La neurociència cognitiva busca mètodes i recursos per activar aquesta atenció en els alumnes i millorar el rendiment acadèmic, mètodes que han de ser adequats a cada edat i moment evolutiu de l’alumne i a les matèries que s’han d’aprendre.
L’entrenament per a fixar l’atenció pot ser un recurs molt efectiu en casos de dèficit d’atenció.
La lletra amb sang no entra, al contrari del que diu la dita i del que en determinats períodes s’havia fet creure i s’havia emprat en l’educació dels infants sotmetent a càstigs físics i maltractant als alumnes que no assimilaven correctament els continguts educatius.
Només quan el que s’explica a les escoles, instituts, facultats ja sigui escrit o parlat, en llibre, a classe o pel mitjà que sigui és capaç d’encendre la llum de l’atenció si resulta interessant, si es transmet amb emoció i genera emoció en l’alumne.
La Neurociència i l’educació es donen la mà per juntes aconseguir que l’aprenentatge sigui un aprenentatge significatiu.
