Ferrer López, Miguel Ángel
Cómo confeccionar nóminas y seguros sociales
Barcelona: Deusto, 2015

Cómo confeccionar nóminas y seguros sociales
Barcelona: Deusto, 2013

El salari com a tal inclou els rendiments de treball, els períodes de descans remunerats que per llei hi ha establerts (els quals no poden ser retribuïts econòmicament en lloc de gaudir-ne, a excepció d’alguns casos concrets) i les retribucions de períodes de temps d’inactivitat com ara maternitat, permisos diversos, casament, etc. El salari mínim interprofessional no solament és important pel mínim a cobrar pel treball realitzat, sinó que forma la base de l’IPREM, una quantitat que la Seguretat Social calcula per diverses prestacions d’ajut econòmic. A part tenim el salari de tramitació, que és la quantitat resultant d’un acomiadament improcedent.

Els pagaments de la Seguretat Social van a càrrec de l’empresari i del treballador. Si hi ha incompliment de pagament per part de l’empresa, es pot recórrer en un any des de la data de contenció del pagament. La deducció de la Seguretat Social a càrrec del treballador és del 4,70% sobre el 28,30% de la base de cotització i del 23,60% d’aquest mateix percentatge pel que fa a l’empresa –segons el llibre recomanat–, però, com que canvia segons la normativa vigent, cal estar amatent. No és l’única deducció que el treballador té en la nòmina, també hi ha la retenció de l’IRPF. El llibre especifica casos de retenció diferenciats segons situacions no generalitzades, però cal tenir present que l’empresa fa el pagament a Hisenda cada tres mesos.

La base de cotització és la quantitat a tenir en compte per a determinar la quota íntegra a ingressar a la Seguretat Social. El full de salari inclou el salari base, que és la retribució fixada per unitat de temps –normalment un mes– i els complements que es determinen per conveni, i va segons uns mòduls. Els complements podrien ser de perillositat, antiguitat, coneixement, lloc de treball, responsabilitat…

Normalment per al càlcul de la base de cotització es prorrategen els pagaments extraordinaris, per exemple, per al concepte de vacances. El full de salari que rebem ha de contenir el nom de l’empresa, del treballador, la inscripció de la Seguretat Social i dos grups: el grup professional segons aptitud, títols i contingut, i el grup de cotització (a la Seguretat Social hi ha onze grups: per exemple, el grup 1 és el d’alta direcció i el grup 7 seria el d’auxiliars administratius), antiguitat i el NIF.

No entren en la base de cotització les dietes ni assignacions per despeses de desplaçament. En situació de maternitat, embaràs i incapacitat temporal es cotitza, però cal veure el detall precís. Pel que fa al càlcul de la base de cotització hi ha casos concrets com és el de la pluriocupació, contracte a temps parcial o contracte en pràctiques o formació.

El tipus de cotització és el tipus únic per tot l’àmbit de cobertura de règim general. Ja he comentat quins són. Hi ha tipus a part per atur i incapacitat temporal. Al full de salari pot haver-hi rèdits no salarials, que serien les dietes, les indemnitzacions per mort, trasllat a una altra població, suspensió temporal de contracte o reducció d’hores, i prestacions de Seguretat Social com és maternitat o paternitat, embaràs… i les indemnitzacions de la Seguretat Social.

La quota íntegra pot tenir variacions en cas de polítiques públiques destinades al treball: seria el cas de suport per a emprenedors, inserció laboral per segments de població, R+D, contractes de pràctiques que passen a fix. Tot això varia d’un any a un altre –més o menys– segons la normativa política de treball.

El pagament a la Seguretat Social incorpora dos models administratius: el TC-1 (relació nominal dels treballadors) i el TC-2 (liquidació a la Seguretat Social de pagaments mensuals).

Comptablement parlant hi ha quatre comptes importants:

• 644 – Sous i salaris
• 642 – Seguretat Social a càrrec de l’empresa
• 4751 – Hisenda Pública creditora per retencions practicades
• 476 – Organismes de la Seguretat Social creditora

Val a dir que, si només hi ha rendiments de treball, la nòmina té tres parts no complicades de càlcul:

• RÈDITS: salari base i complements de treball
• DEDUCCIONS: Seguretat Social i Hisenda IRPF
• SALARI NET: determinació de bases de cotització i bases d’IRPF

Aquestes parts són comunes, amb prestacions de diferents tipus i detalls a tenir en compte, però es complica en les diverses situacions que el treballador pot viure en la seva activitat laboral, per la qual cosa és recomanable ser assessorat per gestors i/o sindicats.