DAE-SU OH
Posa’t en aquesta situació: No estàs tancat a casa teva, sinó a un “zulo”, a un minúscul cau quasi sense llum…, i han passat vint dies, i vint més, i vint després…, arribes a perdre el sentit del temps i de l’espai…, vas sumant i el dia que s’acaba has estat reclòs cinc mil quatre-cents vuitanta dies. No pensis: t’estalvio la calculadora: 15 QUINZE ANYS.
La idea ja és prou cruel, però ho podem millorar. Un matí, la porta del cau és oberta. Treus el cap i ningú ni res et barra el pas. Arribes al carrer. Fa un meravellós dia assolellat. Ets lliure. Ara podràs investigar, descobrir el gran misteri: PER QUÈ m’han segrestat durant quinze anys!? Ningú que li expliquis et creurà, però el cert és que no tens NI IDEA de qui i ni per quin motiu has passat per aquest infern. Temps de passar comptes. Ara.
Sens dubte el director asiàtic del moment (com et comentava al post6) és el paràsit Bong Joon-ho. Hi ha un compatriota seu, coreà del Sud, que ha llaurat una carrera encara més monumental… Avui vull passejar-me per la seva peça més magna, una virtuosa simfonia de l’horror. Aquest home és Park Chan-Wook i aquest míssil fet Pel·lícula és OLDBOY.

L’Infern sobre la terra dins d’un cau que t’he plantejat abans és l’arrencada del film. Qui ha patit aquesta macabra broma de dècada i mitja es diu Dae-su. Ell serà el nostre Orfeu particular, com el que es va passejar pel regne d’Hades, l’inframon mitològic grec. Però ell no busca cap amor de la seva vida, cap Eurídice: Ell vol la Venjança. Ell busca la Veritat. La infraestructura per a mantenir captiu una persona tantíssim temps no ha de ser gens fàcil… Qui li ha destrossat la vida? Devia tenir una raó molt poderosa per a fer-ho…
Aquella última nit, la de la darrera llibertat… Havia begut, incontablement. Motiu per acabar a la comissaria… Era l’anniversari de la seva filla, oi? Sí, sí, ho era. Li havia comprat regals, unes aletes d’angel que la petita volia… És irònic, però el seu nom Dae-su significa: “aquell que es porta bé amb la gent”… En sortir, plovia a bots i barrals. Una cabina, per a parlar amb la petita: que no es preocupi, que el papa ja ve. Un soroll de cotxe. Un cop al cap. La foscor…
Com si fos Shakespeare nascut a Seoul, el mestre Park posarà sobre el tauler d’aquest imprevisible joc temes dels mites i les tragèdies. Sentim la veu interior del protagonista, en off, hàbil mecanisme que ens parla directe i ens apropa la seva angoixa. Pensar, repassar tota una vida, per a trobar el Gran Error, el que mereix un càstig tan cruel. Qui cerca, trobarà…
2 Comments
Una sacsejada visual i mental. Tot un viatge a la foscor. Una pel·li imprescindible.
Una pel·lícula absorbent que em va fer descobrir un cinema nou (per a mi): el de Corea del Sud, amb autors tan interessants com Park Chan-Wook o l’oscaritzat Bong Joon-ho. Però n’hi ha d’altres, que pouant del cinema de gènere (terror, intriga…) i amb generoses dosis de violència han donat una nova visió als temes eterns i a l’angoixa del món actual.