Os Mutantes. Os Mutantes
Rio de Janeiro : Universal Music : Polydor, p. 1968 / [S.l.] : Lilith, p. 2007 / [S.l.] : Universal, cop. 2007

 
Sorgida a São Paulo a mitjans dels anys 60, la banda Os Mutantes va convulsar l’escena musical brasilera. Amb el seu rock multicolor, festiu i alhora arriscat, aquests tres joves de poc més de 20 anys van convertir-se en una de les formacions més marcianes i innovadores de l’època psicodèlica.

Fills d’un poeta i una pianista, els germans Baptista, Arnaldo i Sérgio Dias, van demostrar interès per la música des de ben petits. Sent només dos adolescents ja havien tocat junts com a Wooden Faces i més tard coneixerien a la cantant Rita Lee amb la que formarien la banda Six Sided Rockers (amb posteriors canvis de nom com O Conjunto i O’Seis). Comptaven també amb l’ajuda d’un altre germà Baptista, Cláudio César Dias, que els va construir alguns dels seus instruments i era l’artífex de molts dels curiosos efectes sonors que utilitzaven a les seves cançons.

El 1966, la seva aparició regular com a banda convidada al programa televisiu O Pequeno Mundo de Ronnie Von els va fer molt populars. El conductor d’aquest show era Ronnie Von, un jove músic vinculat a l’anomenada Jovem Guarda, un altre programa musical que des del 1965 conduïa el cantant Roberto Carlos, acompanyat d’Erasmo Carlos i Wanderléa. La Jovem Guarda, tot un fenomen televisiu a Brasil, va acabar sent una plataforma per una generació de cantants i grups brasilers d’influència anglòfona (Eduardo Araújo, Sérgio Reis, Jerry Adriani, Renato e Seus Blue Caps, Os Vips o els Golden Boys). Tots ells s’identificaven amb l’esperit “iê-iê-iê”, basat en un soft rock melòdic, acrític i dirigit a adolescents. Cal dir que en aquell moment Brasil vivia els primers anys d’una dictadura militar que s’estendria fins al 1985 (les forces armades havien fet un cop d’Estat el 1964, derrocant el govern del president João Goulart).

El mateix Ronnie Von s’havia fet famós a la televisió fent versions edulcorades dels Beatles, com aquest Meu bem (My girl):

No obstant això, Ronnie Von es volia desvincular una mica de l’herència de la Jovem Guarda al seu nou programa, comptant amb una banda tan estrambòtica i trencadora. Diuen que ell va suggerir el canvi de nom del grup a Os Mutantes, inspirant-se en una novel·la de ciència ficció titulada O império dos mutantes, de Stefan Wul. La influència del trio també es va fer patent en el mateix Ronnie, que va donar un aire més psicodèlic als seus següents treballs discogràfics i va gravar alguns temes amb ells. La seva aparició televisiva no només els va obrir les portes al públic brasiler, també va captar l’atenció d’un personatge decisiu a la seva carrera: el músic Rogerio Duprat. Apadrinats per Duprat van participar a diversos festivals de música i els va presentar a Gilberto Gil, amb qui van col·laborar en el seu tema Domingo no parque:

De seguida Gilberto Gil i el seu amic Caetano Veloso van voler involucrar els tres joves en el seu projecte “tropicalista”. El 1968, amb la col·laboració de Tom Zé, Gal Costa, Nara Leão i el poeta Torquato Neto, publicaven l’àlbum Tropicália: ou Panis et circensis, una mena de manifest musical d’aquest moviment artístic basat en la fusió de la música brasilera tradicional amb l’avantguarda del rock. Tenint en compte que a més les seves lletres sí es mostraven crítiques amb la situació política, aquest moviment s’allunyava força de la Jovem Guarda. Os Mutantes participen a tres dels temes del disc, un d’ells, Panis et circensis, compost per Gilberto Gil i Caetano Veloso, que també apareixeria amb subtils canvis al debut del trio.

Quasi simultàniament (amb un mes de diferència) veia la llum el primer àlbum de Os Mutantes produït per Rogerio Duprat, i amb Veloso i Gil en algunes de les composicions. El debut inclou influències dispars però ben assumides, des dels sons brasilers tradicionals, al rock britànic i nord-americà i el pop francès. Així, el disc inclou, per exemple, el tema Tempo no tempo, versió del Once was a time I thought, de The Mamas & The Papas i la versió Le premier bonheur du jour, de la cantant Françoise Hardy. Tot això amb un to creatiu i experimental, omplint les cançons d’efectes i distorsions, però mantenint sempre una coherència melòdica com al meravellós Trem fantasma. Els tres joves tenien un fort sentit de l’espectacle que impregnava de vitalitat les seves interpretacions i que traslladaven a l’escenografia dels seus directes i les seves vestimentes. Un dels temes que millor capta l’essència festiva i acolorida del grup és Minha Menina, compost per Jorge Ben (que també posa veu i guitarra acústica a la gravació) i amb el característic efecte fuzz de la guitarra:

En aquesta actuació a una televisió francesa els podeu veure interpretant un altre dels grans temes del disc, Bat Macumba, compost per Veloso i Gil (la cançó també s’havia inclòs a Tropicália, però en aquell cas interpretat per Gilberto Gil):

Amb la incorporació del baixista Liminha i el bateria Dinho Leme, els dos següents àlbums de la banda, Mutantes (1969) i Divina comedia ou ando meio desligado (1970), mantenen la seva creativitat i experimentació, però amb un so més polit i allunyant-se cada cop més del moviment Tropicália, que vivia els seus últims dies amb l’exili de Veloso i Gil al Regne Unit per motius polítics.

Als anys 70 van produir més treballs (alguns no es van publicar fins anys més tard), però la sortida de Rita Lee el 1972 després d’un matrimoni fracassat amb Arnaldo Baptista va propiciar el declivi de la banda. Arnaldo, immers en la depressió i les drogues, va abandonar el 1974 per dedicar-se més tard a la banda Patrulha do Espaço. Tot i l’empeny de Sérgio Dias per mantenir-los actius, Os Mutantes van desaparèixer definitivament el 1978.

Lee s’havia dedicat a la seva carrera en solitari amb projectes com Cilibrinas do Éden, amb Lúcia Turnbull, i més tard amb la banda Tutti Frutti que la van convertir en una autèntica diva del rock al Brasil. Aquest tema del seu àlbum de 1975, Fruto Proibido, el va co-escriure amb Paulo Coelho:

Rita Lee mai tornaria amb els seus companys, ni en la reunió del 2006 a Londres ni en el posterior ressorgiment de la banda de la mà de Sérgio Dias i Dinho Leme (Arnaldo va preferir reprendre la seva carrera en solitari). Tot i la publicació el 2009 d’un nou disc co-escrit amb Tom Zé, Haih… or amortecedor, i el darrer Fool metal jacket, el 2013, molts dubten d’aquest retorn de la banda que s’assembla més a un projecte personal de Sérgio Dias.

La influència de Os Mutantes, però, és innegable tant a dins com a fora del Brasil i des dels anys 90 diversos artistes com Kurt Cobain, David Byrne, Beck, Devendra Banhart o Kevin Barnes (Of Montreal) també han reivindicat el seu valor creatiu i experimental.