“Una vegada, en un país llunyà, hi havia un príncep molt valent que va sortir de cacera. Es deia Tamino i de sobte es va veure atacat per un serp ferotge. Quan estava a punt de morir, la Reina de la Nit i les seves tres serventes el van salvar. Com a premi li va demanar que alliberés a la seva filla Pamina, segrestada per Sarastro, Gran Mestre del Sol. Per ajudar-lo, el va acompanyar l’ocellaire Papageno i la seva flauta màgica… “
Així comença La flauta màgica, singspiel (parts cantades i parts parlades) en dos actes amb música de Mozart i llibret en alemany de Emanuel Schikaneder. Va ser l’última òpera de Mozart, estrenada a Viena el 30 de setembre de 1791, prop de dos mesos abans de la seva mort.
Hi ha diverses lectures de La flauta màgica, en aquesta per a infants, com a d’altres, es fa una reducció i adaptació de personatges, donant-li més protagonisme a l’ocellaire Papageno que pel seu humor i el seu vestuari, resulta més atractiu pels nens i nenes. Aquesta versió en conte va acompanyada d’un CD de música amb les cançons més lleugeres i conegudes de l’òpera, l’ària de la Reina de la Nit o la famosa melodia de la flauta de Papageno: Sol, La, Si, Do, Re….i succeiran coses màgiques!!
L’adaptació del llibret correspon a l’escriptor Joan de Déu Prats, autor de llibres de literatura infantil que també a fet la versió d’altres òperes en aquesta mateixa col·lecció. Les il·lustracions són a càrrec de Joma, habitual de La Vanguardia, ha dibuixat amb gran sensibilitat els elements simbòlics de l’òpera com ara la flauta daurada o els personatges/concepte.
La introducció a través d’aquestes adaptacions és un bona manera de començar a motivar als infants en la música clàssica en general i en l’òpera en particular. També són molt útils les programacions “familiars” dels auditoris i teatres. A casa nostra L’Auditori programa dos espectacles per a infants a partir d’un any que els introdueix als sons de l’orquestra i de les obres clàssiques infantils. El “Petit Liceu” és una temporada d’òpera amb espectacles com la pròpia La petita flauta màgica, El gato con botas i L’orquestra dels animals. De qualsevol manera, com a d’altres aspectes de l’educació dels infants, si no s’escolta a casa música clàssica, si no es gaudeix de la música en general, difícilment educarem l’oïda dels nostres fills.
I així mica en mica s’aniran acostumant a estar calladets i quietets i assegudets tres o quatre horetes escoltant cantar a senyors i senyores. Llavors, en aquest moment (i no abans), els podeu asseure al costat meu al teatre, seran benvinguts!
