Pons, Agustí. Pere Calders, veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1998
Aquest any se celebra el centenari del naixement d’un dels escriptors catalans més importants del s. XX, en Pere Calders (1912-1994). Nascut com Pedro de Alcántara Caldés, fill de pare escriptor, s’educa a la progressista Escola Mossèn Cinto i després com a dibuixant, a l’Escola La Massana. Des de l’adolescència comença escriure i ja no ho deixa durant tota la vida, dedicant-hi una mitjana de tres hores diàries.
Durant la Guerra Civil s’allista com a voluntari en el bàndol republicà. La seva experiència a la batalla de Terol es descrita de forma magistral a Unitats de xoc. Després de la guerra s’exilia a Mèxic junt amb el seu cunyat i gran amic Tísner. A Mèxic no deixa d’escriure durant els 24 anys que hi passa. Envoltat de grans noms com Josep Carner o Agustí Bartra comença a treballar al món editorial. A nivell personal també forma una nova família amb la germana de Tísner, la Rosa Artís.
El rellançament literari de Calders és degut al crític literari Joan Triadú amb L’Ombra de l’atzavara, llibre on tracta el tema de l’exili guardonat amb St. Jordi 1964. A la tornada a Catalunya, comença a treballar a la Montaner & Simón i inicia amistats literàries amb Xavier Benguerel o Jesús Moncada.
Sens dubte, el reconeixement pel gran públic de Calders és degut en gran part a Dagoll Dagom i a l’obra de teatre Antaviana (1978), basada en alguns dels seus contes. Fins aleshores, en opinió del periodista i escriptor Agutí Pons, Calders era considerat en alguns cercles com un autor menor, ja que mai s’adscriu al corrent de moda, el realisme social, malgrat pertànyer al PSUC.
En aquesta biografia s’assenyala com alguns estudiosos l’han comparat amb Borges i amb altres membres del moviment de realisme màgic llatinoamericà. Altres afirmen que si Calders hagués escrit en castellà, hauria estat mereixedor del Premi Nobel de literatura. Agutí Pons destaca com els contes de Calder són un miratge de la seva increïble imaginació, de la voluntat d’escriure en la seva llengua pròpia, el català, i de seguir el seu propi estil allunyant-se de les modes.
Aquesta biografia esdevé un retrat documentat de la seva carrera literària, però també de la seva vida. Si voleu conèixer de més a prop el Pere Calders vist pels seus fills i néts us recomano el programa de TV3 El meu avi.
Recordeu, durant el més de març aprofiteu les activitats i la guia de lectura del Cicle temàtic El Gran Calders i el concurs del Bibarnabloc.
8 Comments
Fa poc vaig llegir la seva novel·la Ronda naval sota la boira, us la recomano molt! Per cert, la data de naixement al primer paràgraf està equivocada, hauria de ser 1912.
Tens raó Martí, ara ho corregeixo!
Molt recomanable l’entrevista que li va fer Quim Monzó a Pere Calders(1985), gentilesa de @Paperdevidre.
Gracias al mes Calders he empezado a disfrutar de un escritor del que no había leído nada (más vale tarde…) Y ahora a continuar.
Me n’alegro, bona lectura!
Pere Calders és sens dubte un referent de la literatura catalana del segle XX. En el meu cas li he de d’agrair que els millors records de lectura en català els tinc associats al seus llibres en la meva etapa adolescent, quan es comencen a formar els gustos i les preferències literàries. Junt amb Pedrolo i Monzó, van saber despertar el meu interès amb una escriptura directa i amb trames sempre sorprenents. La seva imaginació desbordant i el seu humor de l’absurd m’impulsaven a seguir llegint les seves obres, que mai em decebien. Mai és tard per tornar a rellegir els seus contes. Gràcies!!!
L’humor absurd és també el que més m’atreu de Calders i Monzó.
Guia de lectura Any Sales Calders Tísner 1912/2012.