Eva Baltasar ja havia publicat llibres, sobretot de poesia, i una novel·la, però amb aquesta que presentem aquí ha aconseguit l’èxit i la possibilitat de reivindicar-se. I com ha anat això? Doncs com passa de tant en tant: una editorial publica un llibre, a poc a poc arriben les bones crítiques, es parla del llibre (tot el que es pot parlar d’un llibre que tampoc és gaire) i es comença a generar un runrun, una expectació i unes vendes que a poc a poc van augmentant i el llibre cada cop és més i més llegit. Cada cop més gent decideix respondre’s a la pregunta “aquest llibre és tan bo com diuen?” de l’única manera sensata de fer-ho: llegint-lo. Però si sou dels que us costa decidir-vos i encara dubteu aquesta entrada és per vosaltres.
 

Permagel, segons la Viquipèdia: En geologia, permagel o pergelisol (en anglès, permafrost, de perma-, permanent i frost, gelat) són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l’aigua (0°C) durant com a mínim dos anys seguits.

 
El títol no dóna gaires pistes, podem pensar en una protagonista que té capes de la seva personalitat dins aquest permagel, per exemple, a mi em sembla una explicació que funciona, probablement n’hi ha d’altres. El llibre comença amb la protagonista plantejant saltar, des d’un terrat ben alt, com una manera d’acabar. Un llibre protagonitzat per una suïcida (o almenys una aspirant) pot fer enrere a més d’un. Però no ens trobarem amb un monòleg d’una protagonista queixant-se de les seves desgràcies i de les injustícies d’aquest món ni… Ella anirà recapitulant la seva vida passada i l’actual amb unes anades i vingudes que aconsegueixen no despistar-nos en cap moment. Revisarà la seva sexualitat, la seva educació, la seva carrera, les seves amants, la seva família… Tot des d’un punt de vista cínic i distant per necessitat, perquè moltes coses que estan per protegir-nos també ens poden fer mal, i l’actitud de la protagonista és la de posar distància emocional amb les coses i les persones.
 

Baltasar, Eva
Permagel
Barcelona: Club Editor, 2018

 
La protagonista és un personatge complex, que tant explica com s’ha de fer per tallar-se les venes correctament, com explica de manera explícita com folla amb les seves amants (sí, podria dir “mantenir relacions sexuals” o el ridícul “tenir sexe”, però la protagonista no sembla que vagi amb eufemismes). O com l’exaspera la seva mare, i la seva ombra de poder que encara exerceix sobre ella, o la seva germana perfecta.

És un llibre punyent, incòmode i addictiu, i va camí de ser el llibre revelació aquest 2018. I podria dir més sobre el contingut, però hi ha el tema de no fer espòilers, així que hauré de donar algunes voltes.
 

La meva vida és un accident predicable, violador. No defineix la meva existència ontològicament sinó que l’ocupa com patrulles, s’hi fa forta i m’absolutitza. Autojustificada, em destrueix. Penso molt en el sexe, però també penso en alçades, en vies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics, en piscines i en banyeres, en àcids, psicòpates, atracadors, banderes i semàfors vermells.

 
El llibre l’edita Club Editor un segell mític i de merescut prestigi, una editorial que és un barem de qualitat. Podríem dir que és una editorial que defensa els seus llibres (la tasca de picar pedra de l’editora Maria Bohigas ha aconseguit fer d’Incerta glòria un llibre en contínua reimpressió) i seria veritat, segurament l’editora diria que si es trien els llibres bé aquests es defensen sols, i també seria veritat. Club Editor no publica llibres mediàtics, i en el seu catàleg hi ha noms com Rodoreda, Caterina Albert o Dostoievsky, per posar-nos en context. El llibre es defensa sol i aconsegueix una estranya unanimitat en la seva valoració, no hi ha crítiques o ressenyes negatives, tothom sembla estar d’acord que és un molt bon llibre. Podrà agradar o no, això ja seria un tema de gustos i aquí com ens indica el refranyer, no hi ha regles universals. Però és un bon llibre més enllà de gustos. Per cert tot i que el llibre és de lectura independent s’anuncia com la primera part d’una trilogia que es completarà amb Boulder i Mamut, estarem atents. Molt atents, jo segur, i vosaltres?