Peeters, Frederik. Píldoras azules
Bilbao : Astiberri, 2008

Amb Píldoras azules Frederik Peeters es va merèixer el reconeixement absolut de la crítica i del públic, i és que és una novel·la gràfica d’una força emocional increïble. Es tracta d’una autobiografia íntima que parla amb extremada delicadesa però sense embuts de la SIDA, de les pors i dels prejudicis socials que desperta. No obstant això, davant de l’amenaça constant de la mort, el gran tema de l’obra són l’amor i la sinceritat, fruits d’un amor real i profund. Les preguntes que es fa el protagonista a mesura que avança la seva relació amb la Cati, una noia seropositiva amb un fill de tres anys que també ho és, són d’una honestedat de vegades esgarrifosa, d’altres humorística, que mai no deixen indiferent. 

Emocions contradictòries com la compassió o l’amor foll i absolut fan que ens sentim molt a prop dels personatges, testimonis íntims d’aquesta història tan versemblant com extraordinària. 

L’estil de les vinyetes i l’ús del blanc i negre contribueixen a reforçar aquest punt de vista nou i fresc sobre la quotidianitat de la malaltia i sobre la complexitat i bellesa de les relacions de parella.

Una novel·la gràfica difícil d’oblidar.

(Enviat per Clara, de Laie Pau Claris)

7 Comments

  1. Jo diria que una de les millors aproximacions que s’ha fet a la malatia de la SIDA, amb una sensibilitat extrema, sense parternalismes i amb un poder de sensibilització brutal.

  2. El fill, la parella, l’artista, la SIDA, el metge, l’amor… una lecció de vida quan un decideix viure-la des de l’autenticitat, des de lo realment important. Un llibre de capsalera. L’acabo de llegir, he tingut aquesta sort, gràcies per recomanar-lo.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.