Hao, Ning. Ping pong mongol. Valladolid : Divisa, cop. 2007

Bilike, un nen de set anys viu amb la seva família en una solitària cabana perduda en la vasta solitud de l’estepa mongola, sense aigua corrent ni electricitat. El paisatge és pràcticament idèntic al que va viure Genghis Khan al segle XIII. En aquest entorn els fets més insignificants poden esdevenir  excepcionals per a un nen com Bilike i els seus amics Ergoutou i Dawa. Un dia un d’aquests esdeveniments pren la forma d’una pilota de taula.

Bilike i ningú del poblat mai ha vist una pilota de ping-pong abans. El misteri de la petita bola blanca surant a la riera porta a preguntes sobre el món que els envolta, així com a entremaliadures innocents infantils. El nen pregunta a la seva àvia, ja que la vellesa està associada amb la saviesa. L’àvia li diu que la pilota és una perla del cel, un regal dels déus que viuen en el riu i que porta sort. Però els nens es mostren escèptics després d’esperar tota la nit a l’aire lliure que la pilota s’il·lumini.

Com ningú els hi sap dir què és aquest objecte blanc viatgen fins a un monestir llunyà per consultar als lames si ho saben, ja que aquests són considerats els que estan més a prop dels déus. Però tampoc troben resposta en ells.

Mentrestant, el seu pare compra objectes americans a canvi d’ovelles i cabres. Aquí trobem l’aparició del món americà i tota una fase de descoberta. La família descobreix el cafè, les revistes femenines i fins i tot la televisió. I és a través de la televisió que els nens descobreixen que aquest objecte no és només una pilota de ping pong sinó que a més és la “pilota nacional de la Xina”. Ben aviat creuen que l’han de tornar i emprenen el camí cap a la capital xinesa sense adonar-se de fins a quin punt n’està de lluny Beijing.

Al final de la pel·lícula, Bilike comença a anar a l’escola i és en aquest espai on el director ens mostra els indicis de l’educació comunista. I serà també allà on el nen descobrirà una classe de ping pong…

El més senzill del món, una piloteta blanca. Un misteri per resoldre i la meravellosa imaginació infantil. No es necessita més si es té la suficient sensibilitat i un es deixa anar per l’emoció. Una gran pel·lícula plena de records entranyables i si a això li sumem els bells paisatges, vestuaris i la música, ens queda un film fantàstic i senzill, sense grans pretensions. Una comèdia senzilla i amable, d’extraordinària fotografia.

Un curiós i bell treball que el director retrata de manera costumista i propera al documental. La vida dels pastors mongols, centrant l’argument en el descobriment per part d’uns nens d’una pilota de taula, ignorant de què es tracta realment, i atorgant-li per tant divertides i absurdes interpretacions, que provoquen en més d’una ocasió la rialla de l’espectador.

Article sobre la pel·lícula al The New York Times

Tràiler de la pel·lícula