Muñoz López, Pilar. Mujeres españolas en las artes plásticas. Madrid: Síntesis, 2003
En 1962 Maria Aurèlia Campmany crea a Barcelona el I Salón Femenino de Arte Actual. És la primera exposició feta només per dones a Espanya i té per objectiu un suport i reconeixement de la dona com a creadora d’art. Aquest certamen dura fins al 1971 i noms com Amalia Gava, Isabel Baquedano, Amelia Riera, entre altres, tenen llum pròpia. Les sales del Museu del Prado mostren l’obra de Sofonisba Anguissola. No tan sols hi ha obra d’aquesta artista: vuit dones més tenen obres en les seves reserves.
Sofonisba Anguissola pintà el retrat més conegut de Felip II i d’altres retrats de l’època del segle d’or espanyol. Altres artistes presents en les reserves del Museu del Prado: Julia Alcayde y Montoya, que té incidència en la pintura de bodegons i que va participar en les Exposicions Nacionals –a escena des de 1856 fins a 1950–; o Lucía Anguisciola, Sofonisba Benoit, Rosa Brockman, Elena Brunet, Antoinette Cabezudo i Margarita Carpentier.
Val a dir que la dona dins el món de l’art ha hagut de superar una certa tendència a menysprear la seva capacitat. Durant molts segles l’accés a l’art es produïa a partir de gremis patriarcals o bé maritals. Les tècniques eren ensenyades a través de relacions filials i, tot s’ha de dir, cal remarcar les dificultats per a aprendre les més avantguardistes de l’època o bé per a transmetre pintures de diferent temàtica que no fos l’interiorisme o els bodegons. Per exemple, en el segle xix pren importància la pintura històrica que destaca «fets nacionals». La dona pràcticament resta fora d’aquesta línia per considerar que no té prou habilitat per a representar aquests murals.
El segle xx es caracteritza per tres moviments en l’art espanyol, que en certa manera són continuïtat d’allò que es desenvolupava internacionalment. L’informalisme abstracte és representat per les artistes Juana Francés i Amelia Riera; el surrealisme ve marcat amb els noms de Maruja Mallo, Ángeles Santos i Remedios Varo; el realisme social –amb una actitud crítica davant els fets del franquisme espanyol– ve definit per Esther Boix i Maria Girona.
Les dones han guanyat premis en les Exposicions Nacionals, però normalment de segona o tercera categoria. Una excepció és Julia Minguillón, amb el primer premi l’any 1941. En tot cas la participació de la dona en el mercat de l’art és reduït i, malauradament, tenen una discontinuïtat en la seva professió. En el segle xx hi ha noms de dones artistes que van desenvolupar la seva obra des de l’estranger. Raúl Chavarri té classificades 840 artistes espanyoles, un nombre limitat si el comparem amb els artistes homes o amb el total de la població espanyola.
