Tindersticks. Simple pleasure. Quicksilver/Island, 1999

Segur que tots coneixeu Arcade Fire. Van esclatar amb el seu primer disc Funeral el 2004 com una bomba… i es van posar el públic i la crítica a la butxaca. Segur que heu sentit alguna de les seves cançons (cada any vénen en concert per Barcelona): tan impetuoses, tan grandiloqüents, tan eufòriques, tan plenes d’instrumentació i cors, que van pujant fins a un final apoteòsic que et fa créixer i cridar… Són gairebé himnes expansius! Fenomenals!

Doncs si els coneixeu, us proposo un joc: imagineu com sonarien els seus contraris. Poseu tot aquest pop de cambra a favor de la introspecció, la malenconia, la tendresa, la fragilitat, la sensació de pèrdua i les declaracions d’amor… a què sona? a Tindersticks. I especialment a Simple pleasure: el disc que us vull recomanar avui.

Escolteu “If you’re looking for a way out”. I deixeu que el pobre Stuart Staples (el cantant) us toqui l’ànima mentre s’acomiada dòcilment de la seva xicota. I admireu a l’Stuart i la seva veu de vellut tan reconfortant.

“If you’re looking for the way out”

(Altres havien dit el mateix abans, i no amb aquests resultats…).

Aquí en teniu un altre exemple:
“If she’s torn”

No totes les cançons del disc tenen aquest gust amarg de pèrdua…

“Before you close your eyes”:

o la instrumental “From the inside”:

la mateixa atmosfera íntima, delicada, amb una sonoritat aclaparadorament bella (Serà la veu de l’Stuart? Serà el Hammond? Seran els violins?).

Ara, si llegiu el post que vaig publicar a l’Ampli sobre aquest mateix disc, veureu que he deixat el millor pel final. I si sentiu la cançó que obre el disc (i tanca aquest post) entendreu per què he vingut al món: i només és per admirar Simple pleasure.

Can we start again?

5 Comments

  1. Tindersticks han sabut perdurar en el temps amb un so molt personal. I la sensibilitat de Stuart Staples està per sobre dels límits permesos. Només l’has de veure en concert, quan tanca els ulls i et fa somiar amb la seva veu… Un gran post, Magnum!
    Aprofito per recomanar els dos discos en solitari de Staples, Lucky dog recordings 03-04 i sobretot Leaving songs (els dos es poden trobar a Biblioteques de Barcelona), bastant respectables, encara que no estiguin a l’alçada dels àlbums del grup.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.