BAYO, Emili
Prop de les bombes
Barcelona: Cruïlla, 2019
Em dic Víctor Torrent, el proper dia 7 de febrer arribaré a l’edat de noranta-tres anys i sé que no he estat una persona feliç. (…) L’error imperdonable que he anat arrossegant com una d’aquelles boles de ferro que portaven els presoners i que mai no ha deixat de mortificar-me el vaig cometre un dia de febrer de l’any 1939, concretament el 7, el dia del meu tretzè aniversari.
Així comença Prop de les bombes d’Emili Bayo, del darrer Premi Gran Angular de literatura juvenil.
Prop de les bombes situa la trama al gener-febrer del 1939, quan la Guerra Civil Espanyola està a punt d’acabar i ens explica el periple d’un grapat de noies i nois que fan el camí de retirada des de Montblanc fins a la frontera amb França.
A través de la veu narradora d’en Víctor, un dels nens que forma part d’aquest comboi, anirem recorrent la geografia catalana a la vegada que es relaten les conseqüències desastroses que la guerra va ocasionar al territori i a les persones.
La narració està dotada d’un estil clarament adreçat al públic jove, l’autor és professor de secundària i segurament coneix de sobres els hàbits lectors dels seus alumnes. Estructura clara, extensió adequada, lectura àgil i amb ritme, llenguatge entenedor, senzill, amb frases directes, vocabulari quotidià i narració en primera persona, cosa que fa al protagonista principal més proper.
Un encert de la novel·la, i que la fa més propera per empatia, és que els personatges principals tenen la mateixa edat del públic al qual s’adreça. Narrar els esdeveniments d’una època tan difícil i alhora tan llunyana en el temps a través dels ulls d’un jove podria ser un intent de provocar un sotrac en el jove lector en general aliè a les dificultats de créixer en un territori en guerra.
Podreu pensar si és necessària una altra història de la Guerra Civil, potser no. S’ha escrit sobre aquest període des de tants punts de vista que resulta difícil de creure que es pot dir res de nou però és que Prop de les bombes parla, a més de les conseqüències dels nostres actes, de com aquestes poden marcar-nos la vida, de la importància de reflexionar i no creure que tot és el que sembla.
Aconseguir tot això i que arribem a quasi el final sense intuir quin és aquest “error imperdonable” que s’esmenta al principi de la novel·la, no crec que sigui tasca gens fàcil.
1 Comment
Personalmente, me ha gustado mucho este libro