Bèrgam és una ciutat petita del nord d’Itàlia – no hi arriba als 130.000 habitants – i está situada a la regió de la Llombardia.
La ciutat es divideix en dues parts ben diferenciades, la Città Alta (Ciutat Alta), situada a la zona més elevada, amb el seu centre històric envoltat per una muralla construïda al segle XVI, i la Città Bassa (Ciutat Baixa), la part més moderna, tot i que també és d’origen antic i conserva els seus barris històrics.
En els últims temps la ciutat ha crescut molt i la història, el present i el futur es barregen a cada pas; la cultura passada interactua amb la vida actual, mantenint el seu patrimoni artístic i paisatgístic sense renunciar, però, a la innovació.

A l’est de la ciutat es troba el preciós parc sud, al districte de Redona, i és aquí on se situa l’espai juvenil Edoné, un espai públic dissenyat l’any 2010 entre l’Ajuntament de Bèrgam i Nutropia, empresa emprenedora creada per joves de la ciutat. Edoné té com a focus la creació de llocs de treball a través d’activitats i esdeveniments de l’administració.
La idea principal d’Edoné és la d’una gestió innovadora, un lloc per a joves, gestionat per joves, que ha aconseguit consolidar-se com a punt de referència per a tota la ciutadania; un espai híbrid, sempre en transformació, que posa l’accent en l’aspecte social, oferint una ocupació als joves bergamascos, tasca que es vol transmetre de generació en generació.
No són voluntaris, no són associació cultural, però no són tampoc empresaris purs. Volen posar de manifest que es pot intentar fer negocis de qualitat, i crear llocs de treball, d’una manera ètica i a través dels temes que els hi apassionen.
Estan oberts tres-cents seixanta dies a l’any, del matí a la nit, i disposen de bar, restaurant, taller, i sala de concerts, entre d’altres serveis.
En paguen el lloguer i els subministraments públics, i tots els treballadors tenen un contracte regular. Per finançar-ho tot han de ser creatius, diferenciant l’oferta i tractant de fer la seva aportació a la comunitat, fins i tot amb la inserció laboral de joves de la ciutat amb diferents tipus de problemes, i sempre enfocant-ho en l’aspecte de qualitat que ofereixen, sigui una beguda, un plat o un esdeveniment cultural.

Entre les seves activitats, destaca un dels locals i restaurants més característics i revolucionaris de la ciutat de l’última dècada, així com els seus concerts i festivals estiuencs, donant veu a múltiples subcultures que aporten vida a la ciutat.
Entre els diferents festivals destaca, per sobre de tots, el “Punk Rock Raduno”, esdeveniment que va tenir lloc per primera vegada l’any 2016. Des de llavors, cada mes de juliol omple el complex del millor punk rock i punk pop mundial durant quatre dies.
El festival es prepara durant tot l’any, amb molta feina i dedicació, i amb molta gent col·laborant, fins i tot voluntaris. Com a caps visibles de l’esdeveniment destaquen dos membres d’Edoné, Andrea Caredda i Franz Barcella.
Andrea Caredda, anomenat Andre Manges, és el cantant i guitarra de la millor banda punk rock que hi ha a Europa, els fabulosos The Manges, que van iniciar el seu camí enllà per l’any 1993 i que segueixen en actiu a dia d’avui, havent publicat el seu novè àlbum, ‘Punk Rock Addio’, l’any 2020. Andrea complementa la seva participació a The Manges, amb la banda surfera, The Veterans, formada l’any 2008 i amb la qual han enregistrat dos L.P’s i tres singles.
Per la seva banda, Francesco Barcella, Franz per als amics, va començar en la música amb el seu projecte personal a The Casanovas, amb qui va editar una demo. Posteriorment va ser membre de The Deloreans, amb els quals va gravar un single i un E.P. l’any 2004. Després va ser el baixista, cap a l’any 2008, del projecte garatger, Miss Chain & The Broken Heels, capitanejat per Astrid Dante, on també participava el seu germà Bruno. Finalment, l’any 2013, va tocar el baix en Nikki Corvette and The Romeos – actual projecte musical de la mítica frontwoman de la banda setantera de Detroit, Nikki & The Corvettes – al costat de tres músics italians i on també ha coincidit amb el seu germà Bruno.
Francesco Barcella compagina la seva faceta musical essent també el co-gerent del segell discogràfic ‘Premium Otis Recordings’, així com l’editor de BAM!, revista i webzine musical, i director del programa de ràdio, Ràdio Bam.

Tot va començar una nit, explica en Franz, en què Andrea se li va acostar, cervesa en mà i li va dir: “Bé, algun dia hauríem de fer un festival independent, obert a totes les etiquetes, distribucions, entitats que mantenen viu el punk-rock. Tranquil·lament, però eh!, potser ho hauríem de pensar”.
I, tot i que la realitat és que cada vegada menys persones donen suport als concerts locals, es van llançar a la piscina. Entre ‘Otis Tours’, agència establerta a Itàlia i que va començar a funcionar l’any 2008, i de la qual Franz és membre fundador, i stripedmusic. com, botiga en línia especialitzada, van decidir convidar al festival les millors bandes del gènere. Des de 2016, ininterrompudament, hi ha hagut edició de Punk Rock Raduno.
Punk Rock Raduno és un esdeveniment sense ànim de lucre. L’entrada al recinte és lliure i per a totes les edats, i disposa d’una àrea infantil, on The Creeps van realitzar un concert sorpresa durant la quarta edició. No hi ha barreres davant de l’escenari, ni controls estrictes de seguretat, i els ingressos van destinats a finançar el festival o a recaptar efectiu per a edicions successives.
La clau de l’èxit està en la passió que posa l’staff organitzador. La possibilitat de reunir la flor i nata del punk rock i el punk pop a la teva ciutat, supera amb escreix l’esforç i l’ardu treball que durant tot l’any implica planificar i dur a terme l’esdeveniment.
Una altra singularitat de Raduno, premissa principal dels organitzadors, és portar el festival a tota la ciutat, ja que, si tota la comunitat col·labora, l’esdeveniment s’enforteix. A part dels concerts nocturns, que són la peça clau i la raó de ser del festival, també s’han anat organitzant altres activitats complementàries, com esdeveniments esportius. Igualment, s’han programat concerts durant el descans de competicions de roller derby, així com convencions de tatuatges, reunions d’artistes i d’il·lustradors de l’escena punk, concerts acústics, DJ sets, xerrades, etc., tot això per diversos locals de la ciutat i des de primera hora del matí.

A més d’implicar tota la comunitat, l’organització posa també la seva atenció a cuidar els assistents, fent-los partícips i sempre tractant que se sentin part del col·lectiu.
En aquest sentit es preocupen d’esbrinar quins són els seus gustos, i organitzen diferents actes acords a ells. Es posa a disposició dels assistents un bus ‘punk-rock’, en el qual s’ofereix una actuació acústica en viu, i que els hi apropa a les diferents activitats programades per diferents punts de la ciutat. Igualment, se’ls hi dóna l’opció d’allotjar-se en un hostel de la pròpia organització, on pernocten membres de l’staff i els mateixos músics que actuen al festival, organitzant-se en el hostel, concerts exclusius i oferint-se també la possibilitat d’adquirir un fanzine i un recopilatori en vinil de Raduno.
El tracte entre músics, públic i organització va més enllà d’un bescanvi empresarial. Els músics perceben l’amor i la passió de tots cap als gèneres musicals que toquen, així com la companyia, el tracte directe, i el respecte. Corresponen amb concerts sorpresa, no programats, espontanis, o s’involucren en les punxades de matinada, un cop finalitzats els concerts, delectant l’audiència amb una selecció dels seus temes favorits. Tots hi col·laboren, pujant a tocar uns amb altres, i sempre els veuràs pròxims, barrejats entre el públic, fent-se fotos o parlant amb qui s’acosti a preguntar.
No és el festival europeu més gran de punk rock, no pot competir amb gegants com el ‘Punk Rock Holiday’, d’Eslovènia o el ‘Groezrock’, de Bèlgica, amb pressupostos inabastables, en els quals cada any actuen les principals bandes del gènere, dels segells més importants i que mouen milers de persones, però ho compensen amb un treball minuciós de recerca de les millors bandes d’acord amb els paràmetres del festival.
Així, es busseja en els segells mitjans i petits del gènere, amb pressupostos assolibles pel certamen, on hi ha en cartera enormes bandes, però que no han arribat a grans audiències, segells com ‘Lookout Records!‘, ‘Shield Recordings’ o ‘Stardumb Records’.
També es pentinen musicalment tots els països; a causa de la gran formació que tenen els organitzadors sobre els estils de les bandes afins a Raduno, controlen tots els racons possibles, i així, es poden degustar grans formacions, capçals als seus països d’origen, però desconegudes per a una gran part de la comunitat. El cartell s’acostuma a completar amb alguna banda mítica i molt aclamada, difícil de veure per aquests indrets.
Un altre punt capital, i que fa de ‘Punk Rock Raduno’, un festival diferent de tots, són els valors. Un cartell enorme amb el lema “No Racism, No sexism, No Homophobia, No Violence, All Ages, Love Always Wins”, presideix permanentment el fons d’un dels escenaris, any rere any. Així mateix, s’ajuda col·lectius desfavorits a presentar les seves propostes, com una associació que treballa amb nens amb discapacitats, que van ser convidats a pujar a les taules a versionar un tema dels Ramones, a la tercera edició de Raduno, o com es va donar veu al col·lectiu LGTBI de la ciutat de Bèrgam, “Orgoglio Oltre Li Mure”, i van poder explicar la seva proposta al públic assistent de la quarta edició del festival.

I si tot això, ja fa del festival un esdeveniment diferent i especial, ho arrodoneixen amb un mercat amb les millors paradetes, concordes a la temàtica, on es poden adquirir els millors llibres, discos, roba, etc. de les bandes del gènere i s’hi poden assaborir les millors hamburgueses, cerveses o tacs de la ciutat.
Un dels estands fixes a cada edició de Raduno, és el de ‘RamonesWorld’, projecte creat per una sèrie de fans italians, de la banda novaiorquesa que s’encarreguen de recopilar tota la informació possible sobre la banda: memorabilia, fotos, pòsters, dades, etc. Aquest estand acostuma a estar sempre atapeït de gent.
Parlant estrictament de bandes, la llista de grans grups que han trepitjat Raduno és al·lucinant. A la primera edició, l’any 2016 es va poder gaudir dels cèlebres canadencs Chixdiggit!, de les novaiorqueses Baby Shakes, els britànics Zatopecks o els italians The Manges, entre d’altres.
Un any després es va poder gaudir d’un dels referents nord-americans del punk rock, els New Bomb Turks, o de la llegendària, Nikki Corvette, amb la seva banda, The Romeos.
La tercera edició la va capitanejar CJ Ramone, l’exbaixista dels llegendaris Ramones, realitzant un concert exclusiu al costat de The Manges, com a banda d’acompanyament, secundats pels americans Jagger Holly; també es va tenir l’honor de comptar amb la presència de la formació de Chicago, Even In Blackouts, banda pop punk, acústica liderada per John ‘Jughead’ Pierson, exmembre dels mítics Screeching Weasel.
L’any 2019, per fi es va poder gaudir de Dan Vapid & The Cheats. Un any abans van haver de cancel·lar la seva actuació a l’últim moment per problemes a l’aeroport en agafar el vol. Ho van compensar per partida doble, amb un xou nocturn a Edoné, en hora punta, en què el set eren totes cançons dels Riverdales, banda de la qual en Dan va ser membre, i un altre xou propi, diürn, al Centre Sportivo Italcementi de Bèrgam. Aquest any 2019 també va passar per Raduno en Kephi Ghoulie, excantant dels mítics Groovie Ghoulies, actuant també per partida doble, primer amb un show acústic diürn, ell tot sol a la guitarra, i després amb un altre a la nit, amb els nord-americans The Copyrights, com a banda d’acompanyament. Aquest grup també va actuar-hi amb un show propi.
L’any 2020 hi havia programat un cartell increïble, amb els americans The Mopes, The Lillingtones o The Methadones al capdavant, però, a causa de la Covid-19, es va haver de realitzar una edició reduïda d’una sola nit, amb aforament limitat, distància de seguretat, els assistents asseguts en taules i tot el protocol pertinent. L’organització va batejar aquesta edició com ‘Worst Raduno Ever’, i van haver-hi xous acústics d’en Matt, líder de la banda austríaca Deecracks, els italians Riccobellis o Kevin Aper, amb els Sweatpants Party.
Per a 2021 es va aconseguir reprogramar, gairebé íntegrament, el cartell que no es va poder realitzar l’any anterior, però, una vegada mes, el festival es va ajornar en el seu format normal, per la Covid-19, duent-se a terme el ‘Worst Raduno Ever 2’, amb dues nits, amb concerts tant acústics com electrificats, encapçalats per la reunificació dels holandesos The Apers, els asutriacs, The Mugwumps i els italians Giuda, juntament amb el brunch del diumenge.
Pel que fa a la presència espanyola al festival, aquest ha comptat al llarg dels anys, amb els madrilenys Sugus, els K7’s, Kurt Baker Combo i els andalusos Airbag. L’any 2020 estaven programats els castellonencs Shock Treatment.
No hi ha un festival més especial i original, alhora que familiar, a tot Europa. Qui hi assisteix acostuma a repetir, a causa de la calidesa i el tracte rebut, amb el plus de l’enorme qualitat musical i artística que s’hi viu. I tot això sumat a la preciositat i fabulosa gastronomia i arquitectura de Bèrgam, com a ciutat amfitriona, que fan de l’experiència una cita obligatòria, absolutament recomanable, sobretot per a tots els amants del punk-rock i punk pop. Qui no hi hagi anat mai, que ho apunti a l’agenda, i qui ho hagi viscut algun cop, segur que hi torna!!!!