Love. Forever changes
Los Angeles: Elektra, p. 1987 & 2001

 
El gener de 2003 Arthur Lee pujava a l’escenari del Royal Festival Hall de Londres per interpretar de principi a fi un dels millors discos de tots els temps: Forever changes. Aquest directe, editat després en CD i DVD amb el títol The Forever changes concert, es convertiria en el testament sonor del cantant, guitarrista i compositor, que moria tres anys després a causa d’una leucèmia. Per a molts, va ser la manera en què Lee reivindicà el seu paper clau a la música dels 60 al front dels Love, després d’anys d’oblit i una carrera interrompuda pels excessos i les seves estances a la presó.

Des dels seus primers senzills, i sobretot amb l’àlbum Da Capo, aquests joves músics de Los Angeles (Arthur Lee, Bryan MacLean, Johnny Echols, Michael Stuart i Ken Forssi) ja van deixar clar que no eren una banda convencional, i no només pel seu ventall d’influències musicals o pel caràcter multiètnic dels seus components.

My little red book (Love, 1966). Versió de Burt Bacharach.

Seven & seven is (Da Capo, 1967)

¡Que vida! (Da Capo, 1967)

L’aclaparadora personalitat de Lee (descobridor dels Doors, per cert) i les seves desavinences amb l’altre compositor, MacLean, aviat significaren el final de la banda, tot i que Lee continuaria per lliure sense gaire èxit. Però el 1967 Love es trobava al punt àlgid de la seva carrera: Forever changes veia la llum, amb una imatge de Bob Pepper a la portada que presagiava la riquesa sonora del seu contingut.

L’àlbum arrenca amb la tímida guitarra acústica d’Alone again or, un tema de MacLean amb trompetes de flaire mexicà. A partir d’aquí, i després d’aquesta magnífica carta de presentació, un grapat de melodies perfectes a on s’intercalen a parts iguals les guitarres elèctriques i acústiques, les cordes i els vents, movent-se entre els sons psicodèlics (Live and let live, The Daily planet o The red telephone) i passatges més intimistes (Old man o Andmoreagain).

You set the scene ens acomiada d’aquest viatge musical  amb les seves trompetes èpiques i ens fa adonar-nos que hem estat testimonis d’un moment màgic i únic. Un disc rodó que captà l’essència d’una època, considerat per molts crítics com un dels àlbums més influents de la història de la música.

D’entre les innumerables versions que s’han fet de les seves cançons, us deixo amb una molt apropiada dels nord-americans Calexico.