Records del futur de Siri Hustvedt

Records del futur Hustvedt, Siri

Què és el temps?

Com l’interpretem al llarg de la vida?

Varia la nostra percepció i l’anem remodelant?
 
Records del futur  Hustvedt, Siri

HUSTVEDT, Siri
Records del futur

Barcelona: Edicions 62, 2019
(castellà) (anglès)

ebiblio(castellà)

 

Diu Simon Weil:

La imaginació i la ficció formen més de tres quartes parts de la nostra vida real. (pàg. 70)

 

Una noia que marxa a Nova York, des de la seva Minnesota natal, amb 20 anys i una dona madura que descobreix el diari que va portar durant aquell estiu a la ciutat.

Un diàleg a tres temps i a tres veus. La de la dona jove. La de la mateixa dona a l’adultesa i les seves reflexions envers allò que va anotar, el que pensava llavors i el que pensa ara, tot passat pel filtre del temps transcorregut. La tercera veu és la novel·la inspirada en Sherlock Holmes que comença a escriure quan està a Nova York.

Les tres veus s’entortolliguen, s’imbriquen i es barregen al llarg del text, amb un vocabulari suggeridor, elegant i exquisit a estones.

Les tres històries estan escrites amb tipus de lletra diferent. La durada de cada capítol és força desigual, i les digressions i els camins que pren la narració resulten imaginatius, com és el cas de la jove que espia amb un estetoscopi del pare, a través de la paret del minúscul apartament, la Lucy, una veïna que xerra tota sola a les nits i de qui endevina la seva vida plena de circumstàncies doloroses:

 

La Lucy continuava parlant impassible. Com de costum, saltava d’un tema a l’altre seguint fils emocionals que només ella era capaç de veure. (pàg. 296)

 

O com contacta amb la Witney, una altre joveneta amb qui descobreix l’ambient cultural de la ciutat als estius dels anys 70, i amb qui socialitza amb personatges força curiosos del mundillo urbà…

O quan un dels joves intenta agredir-la sexualment al seu pis i la Lucy i les seves amigues l’ajuden in extremis, una mala experiència que li fa tenir una navalla que amaga sota les lleixes plenes de llibres:

 

I vet aquí una ironia: de la mateixa manera que durant les hores en qüestió havia perdut el control de la història amb en Jeff, ara havia perdut el control dels pensaments sobre les hores en qüestió. No volia pensar-hi, en l’agressió. El problema era que l’atac no volia parar de pensar en mi. (pàg 238)

 

O les amistats, que es mantenen al llarg dels anys amb alts i baixos, algunes amb freqüència, altres amb llargues absències i d’altres que van ser importants en el seu moment i després van deixar de ser-ho.

Tot un calidoscopi d’experiències, sentiments i percepcions al voltant de l’elaboració de la memòria i les vivències pròpies. Recorda molt les seves i les nostres lectures d’Oliver Sacks amb un altra obra que Siri Hustvedt va escriure en to biogràfic al voltant d’una malaltia, La mujer temblorosa.

Què és molt important a la primera joventut i què ho és després del filtre de 40 anys d’experiències vitals? Coneixences que no sempre se superposen com a sediments perfectament ordenats, unes a sobre de les altres, sense interactuar entre elles. Es van modificant mútuament, canvien i se situen en espais nous. I el temps sempre com a fil conductor. Aquesta és la tesi de Hustvedt.

 

No oblidem que la memòria sempre és en el present. No oblidem mai que cada cop que evoquem un record som susceptibles de canviar-lo, però tampoc oblidem que aquests canvis poden fer sorgir veritats. (pàg. 228)

 

Per últim, coneixeu la Font de Duchamp? L’obra que dona lloc a l’inici dels Ready-Made, els objectes trobats, l’art conceptual, la separació definitiva del missatge sobre forma i contingut?

Al llibre se sosté l’opinió, sembla ser fonamentada, que l’urinari va ser obra d’una artista alemanya dadaista que no la va reclamar mai, Elsa von Freytag-Loringhoven. Els dubtes van sorgir arran de les cartes adreçades per Duchamp a la seva germana el 1917 i que es van descobrir recentment. No es conserva la font original i ha mort el fotògraf que va immortalitzar l’objecte. La baronesa Elsa va morir i Duchamp, que va fer reproduccions de la font a finals dels anys 50, al veure que l’obra prenia volada i reconeixement, tampoc va oferir explicacions… Qui ho pot saber?

Aquesta és l’última novel·la escrita per Siri Hustvetd.

 


 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat
 

4 Comments

  1. No he llegit res d’aquesta autora i crec que conençaré per aquest. M’ha picat la curiositat per saber més d’aquesta història. Anotat! Gràcies

    • És una descripció molt bona del llibre i em situa en el relat d una manera molt propera.
      Tema per a mi important: el temps.
      Moltes gràcies el llegiré.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.