Lin, Tao. Richard Yates
Barcelona: Alpha Decay, 2011

Si buscant per Ebay aquelles sabates esportives que no trobem a cap botiga a casa nostra o aquelles camisetes que ens fan tanta gràcia, ens trobem amb un jove nord-americà amb una imatge típicament oriental, que ven els manuscrits dels seus contes a la xarxa i que té un aspecte de universitari típic, estem davant doncs de l’últim fenomen de la literatura contemporània als Estats Units, en Tao Lin.

Una novel·la basada en missatges curts, potents, com si fossin tuits. Frases curtes. Descripcions breus i simples. Una darrere de l’altre. Sense parar. Sense treva. Extrets directament del llenguatge més increïblement actual emprat pels joves i adolescents de tot el món quan es connecten a la xarxa Internet. Retrat potent del tedi adolescent. De la soledat i del no fer res. Sí, del no fer res.

Així és la última novel·la del jove escriptor Tao Lin, Richard Yates.

Publicada per l’editorial Alpha Decay, dintre de la seva excitant col·lecció Héroes Modernos, l’escriptor nascut a Taiwan però resident a Nova York (USA) des de petit, ens submergeix sense miraments en la era dels Tumblrs, els blogs, el twitter i tota l’atmosfera incessant i virtual de l’era google.

Impressionant retrat d’un moment únic entre un tipus de societat i un altre. A partir d’un material que podria semblar impossible per ser relatat, com xats, twitter, avorriment adolescent i imatges de la vida urbana més comuna, l’escriptor aconsegueix transmetre ritme i precisió en la seva novel·la. Intensa, i absolutament addictiva!

Richard Yates parla també sobre els primers amors. Sobre dos joves que s’enamoren a l’estil dels anys 10 del segle XXI. A un escenari post industrial i clarament depressiu, els dos adolescents han de relacionar-se a través de chats i tuits. Els comentaris que llegim al llibre són senzills, directes, inclús es podria dir que són frases minúscules i sense gaires descripcions o adjectius magnífics.

Per alguns crítics literaris estem davant d’un nou Kafka, però pel propi to de les seves novel·les podem esbrinar que simplement retraten amb precisió quirúrgica el present més actual de molts dels joves que viuen a les grans ciutats i als suburbis d’aquestes i que es comuniquen sense pressa, sense impaciència d’altres èpoques a partir del facebook o de qualsevol sistema de missatgeria instantània a través dels seus smartphones. La novel·la va d’això i de molt més.

En alguns moments ens recorda, als que tenim una certa edat, a escriptors de començaments dels anys 90, com Bret Easton Ellis o inclús el totpoderós Douglas Coupland amb aquest aire nihilista que desprèn la novel·la. Com si l’adolescència fos un territori d’avorriment i temps estàtic on el màxim que li pot passar a un adolescent es passar-se la tarda navegant per Internet a una biblioteca.

El jove creador d’aquesta novel·la dona la impressió de que viu de forma senzilla com els seus personatges, a les entrevistes diu que els joves de les seves novel·les són persones que volen escriure llibres, fer una dieta sana i fer coses positives. Però a la seva novel·la un cert aire de seductora depressió que contemplem còmodament mentre la llegint ens fa pensar que no tot és tant idíl·lic per aquests joves.

L’altre novel·la que s’ha publicat al nostre país fins ara i que podem trobar a la xarxa de Biblioteques de Barcelona és: Robar en American Apparel, d’aquest mateix any 2012. I a punt d’arribar a la majoria de biblioteques tenim també EEEEE,EEE,EEEE que serà al servei de préstec esperem que durant l’estiu 2012.

Llegir al Tao Lin és una experiència única en si mateixa. Sembla com si de cop connectéssim de ple amb l’epicentre dels joves més recents que es relacionen amb missatges curts i sempre a través d’Internet. Evidentment les seves pàgines no deixen indiferent ningú ja que per la majoria resultarà xocant de trobar-se un llenguatge tant trepidant i a la vegada tant actual en format novel·la. Imprescindible.