A les Biblioteques trobaràs:
Shakespeare, William. Romeu i Julieta
Barcelona : Proa, 2004.
Al GREC. Festival de Barcelona
Podríem arriscar-nos a afirmar que Romeu i Julieta és una de les obres més conegudes (que no llegides) de la literatura universal alhora que s’ha convertit en un dels símbols més reconeguts i utilitzats per parlar dels amors impossibles. Per això, estendre’s en un resum de la trama sembla quasi innecessari. Segle XIV. Verona, Itàlia. Dos joves provinents de dues famílies enemistades, els Capulet i els Montagut. Una trobada casual. Un amor a primera vista. Un amor que no pot ser revelat al món per l’odi entre les dues famílies. Un amor que necessita argúcies per poder arribar a bon port. Es casen en secret. Un amor impossible que els duu a un final funest.
Abans que Shakespeare altres autors italians (Mateu Bandello) i anglesos havien escrit sobre aquesta tràgica llegenda (mig certa –els personatges existiren-, mig fantasia –l’idil·li no-) però cap ho va saber fer com ell, ni va anar tant enllà. William Shakespeare (23 abril 1564 – 23 abril 1616) escriu al Segle d’Or de la literatura anglesa, una època de conflictes i violència que es reflecteixen a la seva literatura, plena de contrastos amb l’ús d’oxímorons (o jocs de contraris o l’art de la contradicció): amor i odi, bellesa i violència,… A Romeu i Julieta, tots aquests elements hi són presents, tant a l’argument com als propis personatges, encara que l’amor n’és l’autèntic protagonista. Un amor que creix en la mesura que ha crescut l’odi entre les famílies, i que els durà fins a la mort, vencent així el destí i acabant, fins i tot, liquidant el mateix odi. Alhora, aquest amor passional i també simbolitza un desafiament dels joves als convencionalismes socials.
Altres elements estilístics que fan especial l’obra de Shakespeare són: la col·locació dels personatges en espais que parlen per ells mateixos (aquí se centraria al jardí dels Capulet, terreny enemic però que alhora per als dos protagonistes és un indret de màxima felicitat); l’ordenació geomètrica (els duels i la violència tenen lloc als actes senars, mentre que les peripècies amoroses se situen als parells); un gran domini del ritme (barrejant gèneres, canviant els registres dels personatges a l’hora de parlar de l’amor, per exemple); i la renovació de la tradició literària (en aquest cas, reformulant la tragèdia grega). Cal destacar també que Shakespeare escrivia les seves obres pensant en ser representades, d’aquí que siguin tan escèniques, tan vives. Alhora que s’hi reflecteixen les preocupacions del l’època barroca, que també el duen a desplaçar l’home del centre. I, el que fa més especial l’autor: la vida és teatre i on hi ha vida hi ha teatre. Interessant i innovadora també és la seva manera de mostrar l’acció i el seu objectiu: fer pensar, no donar res mastegat, deixant que cadascú jutgi els personatges, que a la vegada, s’estan jutjant ells mateixos, amb les esmentades contradiccions (i és que, al final, la vida és això, una gran contradicció).
De versions de Romeu i Julieta se n’han fet de tot tipus, a les Biblioteques de Barcelona podeu trobar-ne algunes: per al públic infantil (narrativa i teatre); en format de Lectura Fàcil per als adults; ballets; obres musicals (també amb versió infantil); pel·lícules de totes les dècades – dels seixanta, setanta, noranta… i fins i tot, una versió de Cantinflas!; a més de les dedicades als més menuts).
El GREC 2011 ens porta una nova versió de la tragèdia, feta a casa nostra, a mans de l’actor Marc Martínez (en la seva quarta direcció) que ens planteja què és l’amor, si és un procés químic revolucionari o una malaltia o tan sols una rifa d’estiu. Un amor (menys romàntic que l’original) que s’enfronta al patriarcat i a l’Estat i que, d’alguna manera, marca l’inici d’una nova societat.
El repartiment barreja actors consagrats amb joves talents, els personatges principals seran interpretats per Carlota Olcina i Marcel Borràs, i compta amb la música de l’andorrà Lluís Cartes. L’obra és una producció de Platea Social, que per l’estil crític i compromès de les seves produccions anteriors (a més de pel vídeo promocional i la inversió dels noms al títol – segons Martínez perquè Tots som Romeus però Julieta… no n’hi ha més que una- fa sospitar que ens aportarà algunes novetats. Haurem d’anar a esbrinar-ho!
2 Comments
Sense dubte, una obra que no em puc perdre! ^^
[…] no donem per suposat que els espectadors han de conèixer amb detall, per exemple, la tragèdia de Romeu i Julieta, i la volem explicar. I per això hi ha la narració. En cada espectacle ha estat diferent. En La […]