Johnson, Samuel
El patriota y otros ensayos
Madrid: El Buey Mudo, 2010

 
Quan es llegeixen diversos assaigs d’un mateix autor es perceben aquelles idees recurrents que transmeten i donen fe de la seva personalitat. També es percep la forma d’exposar les idees, sovint amb molts fets explicats. El llibre d’assaigs de Samuel Johnson és una joia de lectura. Et fa tocar de peus a terra i, amb una sobrietat d’arguments ben referenciats i amb una gran riquesa de vocabulari, et mostra un univers realista no gens idealista. L’assaig de Samuel Johnson situa l’ésser humà en una dimensió d’humilitat en tot el que fa. Així, quan parla del periodisme o de l’escriptura, recorda que són molt pocs els que arriben amb notorietat, fama i geni a passar la frontera del no-res i a perdurar en la història de les idees. Malgrat tot, en un altre assaig es decanta per la innovació i gosa defensar l’actitud meravellada d’aquell que s’endinsa en el món de la imaginació i de l’originalitat.

La biografia de Samuel Johnson té, com totes, unes certes contradiccions. Johnson va passar a la història pel seu diccionari de l’anglès publicat el segle xviii en una Gran Bretanya que mirava amb recel la França de la Revolució Francesa, que no volia entendre la personalitat escocesa, tan brillant en el moment de la Il·lustració escocesa d’aquest mateix segle i que, a més, començava les primeres revoltes als territoris americans dels futurs Estats Units. Com totes les personalitats d’aquest món, Samuel Johnson estava influït pel seu rang social i per les convulsions i velles tradicions socials del moment històric que vivia. Això significa que temes tan controvertits actualment, com ara el càstig als nens durant la instrucció o el càstig als americans que no volien comportar-se amb decòrum davant la mare Gran Bretanya que els protegia, eren el pa de cada dia de les seves tertúlies. Cal dir, però, que un dels seus assaigs insisteix en la importància de l’amor del pare als seus fills, tot i que el patriarca es manté com a figura intocable.
 

 
Samuel Johnson era un gran tertulià i un gran lector. Li van concedir una pensió vitalícia arran de l’èxit del seu diccionari de l’anglès i dels seus articles a The Rambler (1750-1752) –posteriorment seria a The Adventurer i The Idler. Això el convertí en un home lliure i li va permetre una solvència per a viatjar i per a relacionar-se amb acadèmics de la Universitat d’Oxford, intel·lectuals, homes de lletres, aristocràcia londinenca i polítics.
 

 
Gran defensor de la monarquia i del respecte als rangs socials –no defensa les revoltes–, arriba a afirmar que les polides diferències econòmiques i socials determinen quina nació és rica i quina és pobra.
 
James Boswell, el seu gran amic escocès, li va escriure una biografia amb detalls dels seus pensaments i accions. Tan gran era la seva amistat, que, amb el temps, Johnson va canviar la seva posició incòmoda vers Escòcia. No va aconseguir mai ésser polític, malgrat la proposta presentada davant l’alta cambra anglesa del segle xviii. Gran amic del coneixement, defensa l’ànsia natural de superació i defensa el bon govern davant les corrupcions. La poesia va ésser un dels seus eixos i, quan parlava, parlava de tot des de les ciències naturals, fins i tot de la teoria econòmica d’Adam Smith. Malgrat tot, la saviesa i l’estima per la lectura en feien un filòsof de la vida.

En els seus assaigs, Johnson recorda dues frases de Francis Bacon, el qual elogià amb entusiasme: «Els llibres no han d’ensenyar mai l’ús dels llibres», tot referint-se que la relació amb els altres són l’escola predilecta, i «cal llegir, conversar i escriure», que són els tres grans pilars de l’argumentació. Una última idea gira entorn de la brevetat de la vida, com a recordatori, ja que normalment els homes no ho tenen gaire present.