Se me sale la babita, yo no lo puedo evitar …

Buena vista social club

Buena vista social club - Wim WendersWenders, Wim. Buena Vista Social Club : música cubana, gente cubana, poesía cubana, sabor cubano. Barcelona : Manga, 2003

Teniu alguna melodia que us recordi a l’inici de l’estiu? Jo sí. Sempre que comença a fer calor em ve al cap la música d’Ibrahim Ferrer, Omara Portuondo i Compay Segundo, i en concret la cançó “Chan, Chan”, no me la puc treure del cap!

Buena Vista Social Club, és un club de L’Havana, però també és el títol d’un àlbum de música produïda per Ry Cooder i un documental de Wim Wenders. En aquest cas us parlaré del documental… espero que acabeu mirant-lo i sent tant fanàtics com jo dels protagonistes,… uix, ja tinc els pèls de punta!

Al 1996 Ry Cooder, compositor, productor i guitarrista (segons la revista Rolling Stones, el 8è en la seva llista dels 100 guitarristes més grans de tots els temps), va viatjar a Cuba per fer una recerca de la música amb ritmes provinents d’Àfrica. A L’Habana va conèixer a un grup de llegendaris músics cubans, ja oblidats, que rondaven entre els 60 i 80 anys, i el resultat fou l’àlbum musical Buenavista Social Club, guanyador d’un Grammy i aclamat internacionalment.

L’any 1998 Cooder va tornar-hi per gravar un altre disc, aquest cop Wim Wenders el va seguir amb un petit equip de gravació. Allí, el director alemany va estudiar les seves vides a l’Havana i va continuar rodant a Amsterdam, on el grup va oferir dos concerts, i va finalitzar a Nova York on el grup va realitzar un mític recital al Carnegie Hall.

Els protagonistes del documental són Ry Cooder, músic i productor del disc, cinc  músics cubans: Ibrahim Ferrer, Rubén González, Eliades Ochoa, Omara Portuondo i Compay Segundo, i el fill músic de Ry Cooder, Joachin. Malauradament tres dels protagonistes ja són morts, i ja no podrem gaudir de la música en directe del grup.

Ibrahim Ferrer, mort al 2005, a l’edat de 78 anys, fou un reconegut cantant cubà que des dels 14 anys la seva vida va girar al voltant de la música, sent el vocalista de diferents grups. L’any 1991 sembla a ser que va perdre l’entusiasme i va retirar-se, per guanyar-se la vida es dedicava a enllustrar sabates al carrer, per sort, sis anys després, al 1997, els seus amics el van convèncer per tornar i gravar els discs A toda Cuba le gusta i Buena Vista Social Club.

Omara Portuondo, Rubén González i Compay Segundo

Compay Segundo (Francisco Repilado) fou un músic i compositor cubà, mort al 2003, a l’edat de 95 anys, molt conegut a nivell mundial pels amants de la música cubana. Inventà l’armònic, un híbrid de set cordes entre la guitarra espanyola i el tres cubà. Va començar la seva carrera musical molt jove, i va participar a diversos grups com Cuarteto de Trovadores Orientales, el Cuarteto Hatuey o Los Compadres, però la fama internacional li va venir, precisament de l’àlbum Buena Vista Social Club. La seva cançó més coneguda és “Chan Chan”.

Omara Portuondo, carinyosament anomenada “La diva de Buena Vista Social Club”, l’única dona del grup, és una cantant cubana de boleros. També va se ballarina del famós cabaret Tropicana, on, sembla a ser, que encara hi actua com una de les seves cantants estrelles. El director cubà Fernando Pérez Valdés va fer un documental sobre la cantant titulat Omara al 1983.

Rubén González, fou un pianista cubà, mort l’any 2003. Al 1943 va gravar el seu primer disc i es va fer famós a Cuba i altres països llatinoamericans. Al finals dels 80 es va retirar, però al 1996 va iniciar la seva segona carrera amb un disc en solitari, i al 1997 va gravar Buena Vista Social Club.

Elíades Ochoa és un guitarrista i cantant cubà, encara molt actiu. Component del grup Cuarteto Patria és molt conegut a Cuba, i, igual que Compay Segundo, la fama internacional li ve de Buenavista Social Club.

Buena vista social clubEntre el 1999 i 2000 el documental va guanyar molts premis a diferents festivals internacionals com Seattle International Film Festival, New York Film Critics Circle Awards, Los Angeles Film Critics o Association Awards, Bogey Awards, Golden Camera, Message to Man Film Festival, Norwegian International Film Festival o Cinema Brazil Grand Prize.

6 Comments

  1. Un documental molt recomendable pels els amant de aquest grup cuba tant reconegut a nivell nacional i internacional,Perqué podrem descubrir la historia de cadascu del seus components.

  2. A pesar de que este documental y su banda sonora son relativamente reciente, han pasado a formar parte de eso que sodría denominarse como La Banda Sonora Musical de nuestras vidas. La cadencia, la evocación de esos aires cubanos están marcados indeleblemente en la memoria, en el sentir de quienes han estado en contacto con ellos desde edad temprana.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.