Nothomb, Amélie. Estupor i tremolors. Barcelona: Labutxaca, 2010

Si aquest estiu teniu pensat fer un viatge al Japó o senzillament teniu interès en aquest país i la seva cultura, us recomano llegir aquesta novel·la. Lluny dels còmics manga o de les pel·lícules d’arts marcials, Estupor i tremolors és una novel·la que us endinsarà en un aspecte d’aquest país que no es pot veure a simple vista però que s’intueix: el masclisme que impera aquesta societat que des de fora ens sembla tan idíl·lica.

No és una història còmica, tot el contrari!, però s’hi descriu alguna situació tan esperpèntica que no vaig poder parar de riure!

“Si als vint-i-cinc anys no estàs casada, tindràs bones raons per passar vergonya”

“Si rius, no seràs distingida”

“Si el teu rostre expressa un sentiment, és que ets vulgar”

“Si un noi et besa la galta en públic, ets una meuca”

“Si menges de gust, ets una truja”

Estupor i tremolors explica la història d’una noia occidental que treballa en una gran empresa japonesa, el xoc cultural que detalla és tan bèstia que no et pots arribar a creure que sigui d’inspiració autobiogràfica. La protagonista de la història té un doble handicap: ser una dona i ser occidental, aquest fet la converteix en el blanc d’humiliacions i de la progressiva humiliació laboral, que la rebaixarà de la comptabilitat a portar el cafè, fer fotocòpies fins a arribar a ser responsable de tenir els lavabos nets.

Amélie Nothomb és una escriptora belga de llengua francesa. El seu pare era ambaixador, i degut a la seva feina, ella va viure a la Xina, als Estats Units, a Laos, a Birmània, … i a Japó. Es va llicenciar en filologia romànica a Brussel·les i va tornar a Tòqio, on va néixer, per anar a treballar a una gran empresa japonesa, la penosa experiència que aquesta feina va suposar va ser la base d’aquesta novel·la que avui us recomano.

Al Bibarnabloc ja us hem recomanat altres llibres de l’escriptora belga Amélie Nothomb: Neville Longbottom us va parlar de Cosmètica de l’enemic i la Tieta Mame d’Àcid sulfúric. Les històries d’aquesta escriptora estan escrites amb un estil amb molt de caràcter amb tocs d’un humor sarcàstic, les seves històries són molt vives i originals, tan, que fins i tot arriben a tenir moments absurds. I, igual que va comentar Neville Longbottom de Cosmètica de l’enemic, Estupor i tremolors és una “novel·la de poques pàgines -com gairebé totes les de l’autora- segueix un estil molt concís amb el que es poden dir moltes coses amb poques frases“.

La història va guanyar el Gran Premi de l’Acadèmia Francesa l’any 1999 i el director Alain Corneau la va portar al cinema l’any 2003.