Avi. Sin principio ni fin: las aventuras de un pequeño caracol : y una hormiga todavía más pequeña. Barcelona: Ediciones B, 2009.

Los dos aventureros seguían su camino. Carlos iba cantando. -¡Para! –dijo Eduardo. -¿Que pare de andar o que pare de cantar? –preguntó Carlos. -Mira qué tenemos aquí –dijo Eduardo, señalando hacia delante. -No veo nada. -Exactamente. Hemos llegado al final de la rama. -¡Santo cielo! –exclamó Carlos–. No me había dado cuenta. ¡Menos mal que no me he caído! Con gran cuidado los dos animales avanzaron hasta el borde mismo. Desde allí observaron el cielo sin nubes. -El final de la rama –murmuró Carlos, más que nada para sí mismo. –El principio del cielo –murmuró Eduardo, más que nada para sí mismo. -¿Qué es, pues? –preguntó Carlos–. ¿El principio o el fin?

El Carlos és un cargol que li agrada molt la lectura i es queda astorat amb tot el que llegeix. Tant que s’adona que voldria viure una petita part de les aventures que ha llegit, així que es decideix a emprendre un gran viatge ple d’emocions. Tot just iniciar el seu viatge coneix l’Eduardo, una formiga que en conèixer les intencions del cargol s’apunta a l’aventura on es trobaran amb altres animals. Sin principio ni fin és un llibre difícil de classificar perquè a primera vista diries que és un conte per a nens petits -pels seus protagonistes, perquè és una faula- però quan el llegeixes te n’adones que s’hi amaguen jocs literaris (com una escena molt semblant a l’Alícia amb el Gat Cheshire), reflexions filosòfiques i altres elements formals que els més petits no entendrien.

Val la pena fer una ullada a aquesta paràbola que dóna voltes als començaments i finals (on comença el principi i on s’acaba el final) i perquè l’AVI, el seu autor, és un reputat escriptor, que havia estat bibliotecari, de més de 70 obres per a lectors adult, juvenil i infantil i del que tot just ens n’han arribat una vintena de traduccions. Si us interessa us puc recomanar també la lectura d’un dels seus llibres que l’editorial Bambú va publicar fa molt poc en català i que és boníssim, La veritable confessió de Charlotte Doyle.

6 Comments

  1. Té bona pinta, Iris…Sí, La veritable confessió de Charlotte Doyle era un dels llibres del Premi Protagonista Jove d’enguany i ha agradat força!!! Fins i tot s’han comprat els drets d’autor i la portaran a la gran pantalla (el director en Danny De Vito…a veure què tal!).

  2. Ostres Tarambana, doncs no sabia que en De Vito la portaria al cine… Pot quedar molt i molt bé en pantalla gran, amb els vaixells, l’aire, les tempestes, els vestits d’època!!! ;P

  3. Doncs sí, pot quedar molt bé…ademés els autors són coneguts: Morgan Freeman tindrà el paper de cuiner i el Pierce Brosnan farà de capità.

  4. Potser aquest llibre té alguna cosa a veure amb Bichos, Hormigaz o pel·lis similars? Ho dic perquè sembla un univers en miniatura.

  5. Molt a veure amb les pelis que dius no, però sí que és veritat que retrata un univers en miniatura…

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.