Kafka, Franz. Sueños
Madrid : Errata Naturae, 2010

L’editorial Errata Naturae va editar el passat any una compilació (molt ben triada) de somnis que Franz Kafka va escriure als seus diaris (1910-1921) i en diverses cartes a Milena, Felice i Max Brod, entre d’altres. No es tracta d’un antologia que se centra en el tema dels somnis i prou, sinó que realment els textos es poden llegir com un breu conjunt de relats interessants i entretinguts.

La típica imatge del Kafka turmentat (que va reflectir en la seva literatura i que es dedueix dels seus escrits autobiogràfics) es fa més present encara quan ell mateix admet que té greus problemes per conciliar el son cada nit. De fet, passava hores en un estat ambivalent, sense acabar d’entrar en el son profund i amb abruptes retorns a la realitat.

Què li ocorria? Molts dels seus somnis no eren pròpiament malsons, però Kafka els vivia amb una intensitat delirant, de manera que l’endemà recordava imatges detalladísimes dels personatges, paisatges i diàlegs que havien aparegut als seus somnis. Per això, somiés el que somiés, les nits per a ell esdevenien esgotadores.

I què somiava Kafka? Entre d’altres coses: una dona amb nas de tubercle que traduïa Hesíode; un prostíbul ocult en unes golfes comunicades per una llarga filera d’edificis senyorials; diverses actuacions teatrals a Praga; visites a Berlín amb final absurd; i fins i tot la seva pròpia metamorfosi en la seva estimada Milena.

Per acabar, els editors d’Errata han inclòs una altre somni, en aquest cas de Roberto Bolaño, qui va somiar amb Kafka i va escriure: “Soñé que la Tierra se acababa. Y que el único ser humano que contemplaba el final era Franz Kafka. En el cielo los Titanes luchaban a muerte. Desde un asiento de hierro forjado del parque de Nueva York Kafka veía arder el mundo”.