Calle, Sophie. Sophie Calle: m’as-tu vue?. Munich [etc.]: Prestel, 2003

I si un dia surts al carrer i comences a seguir un desconegut qualsevol? I si el segueixes fins al seu cafè preferit, seus a la taula del costat i observes el que llegeix? Treus la teva càmera Nikon i comences a fer-li fotos sense que s’ha n’adoni, movent-te darrere d’ell, prenent imatges de la seva intimitat i llavors et veus arribant a la estació Gare du Nord a Paris i pujant al mateix vagó d’un tren amb destí a Venècia seguint el destí d’aquesta persona? Doncs el llibre Sophie Calle: m’as tu vue de la prestigiosa editorial Prestel, que us presentem ara, és basat en experiències com aquesta que formen part de tot un procés creatiu dintre de l’obra de l’artista francesa Sophie Calle.

Estem davant del llibre recopilatori de l’exposició que sota el mateix nom va tenir lloc al Centre Pompidou a Paris entre novembre de 2003 i març de 2004. L’obra recull a través de més de 400 pàgines les diferents creacions de l’artista i podem destacar des de la sèrie Diaris del 1978 al 1992, passant per les conegudes Suite venceciana del 1980, Els durments del 1979, L’aniversari del 80 al 1993, Els cecs al 1986, La dieta cromàtica el 1997 fins arribar al seu penúltim treball Cuida’t (Prenez soin de vous) al 2007.

Els treballs de S. Calle són massa amplis per ser resumits però us donarem algunes pistes que ajuden a la comprensió de la seva obra almenys com per a poder llegir-nos amb veritable interès i fullejar amb tranquil·litat aquest llibre.

A Els dorments, Sophie Calle, va trucar per telèfon a 45 persones, amics però també només coneguts i desconeguts per què vinguessin a dormir a casa seva en sessions d’un a un durant 8 hores. La performance va durar 9 dies. D’aquesta manera l’artista entrava en la intimitat nocturna de persones de tot tipus, compartint moments que normalment no són de domini públic sinó més bé estrictament privats.

A Els cecs, S. Calle va demanar a un grup de cecs de naixement, exactament uns 23, que expliquessin quina era la seva idea de la bellesa. Això es va recollir en una exposició que consistia en un quadre amb el text de la idea expressada per cada persona cega de l’ideal de bellesa al món, amb la seva foto i la foto feta per la pròpia artista del que deien que era aquesta idea.

Un dels muntatges que al llibre recull d’una manera totalment visual amb unes fotos de gran bellesa, és la Dieta cromàtica on a partir de Maria, un personatge de la novel·la Leviatan d’en Paul Auster que menja cada dia aliments d’un mateix color, Sophie Calle va decidir seguir a aquesta personatge de l’autor nord-americà i així tenim que un dimarts anomenat vermell la creadora va menjar tomàquets vermells, vi negre vermell, steak tartare vermell, i així cada dia depenent del color escollit.

A Cuida’t al 2007, tot comença quan l’artista rep un correu electrònic del seu nòvio per demanar-li que s’acabi la relació. La creadora decideix reenviar el correu a 107 artistes de totes les disciplines per què reinterpretin a la seva manera aquest missatge. Bàsicament dones, estem davant de la seva creació mes feminista i possiblement més radical. Va ser motiu central al pavelló francès de la Bienal de Venècia d’aquell any.

Només llegint-nos i mirant les fotografies d’aquest llibre podrem apreciar les idees que formen el nucli de les creacions de S. Calle: El joc del plaer de la intimitat, la obsessió per saber el que miren les persones quan els estàs mirant, la necessitat de saber de l’altre, del desconegut en majúscules. En definitiva una obra basada en el desig de traspassar els límits d’aquesta intimitat sense pertorbar els altres fora de l’acció purament creativa.