Taia, Abdelá. Mi Marruecos.
Barcelona: Cabaret Voltaire, 2009
Tot i que és un autor poc conegut al nostre país, Abdellah Taïa és un jove escriptor marroquí que ha obtingut gran èxit a França. L’edició de Cabaret Voltaire de les seves memòries d’infància, Mi Marruecos, va merèixer el Premio Cálamo Otra Mirada 2009.
Es tracta d’un conjunt de textos de gran bellesa malgrat l’aparent simplicitat de l’escriptura. A través de breus capítols, Taïa ens ofereix episodis de la seva infància i adolescència en el si d’una modesta família que viu a prop de Rabat. De la mà del nen Abdellah, nascut després de sis nenes i amb una sensibilitat bastant femenina, l’autor explica la intimitat de la seva llar, amb les seves germanes, la importància de ser un home fet i dret, així com el fort vincle amb la seva mare.
També el petit Abdellah es qüestiona els convencionalismes de l’islam i la societat marroquina dels vuitanta. Ho fa en part des de la ingenuïtat, però també en part amb el silenci d’allò no escrit que el lector interpreta entre línies. Les notes al peu de pàgina ens ajuden a entendre gestos i paraules amb sentits difícilment traduïbles, dels quals es desprèn una societat marcada pels valors tradicionals, i una jerarquia social que Abdellah vol trencar quan s’enamora de les noies riques, de les seves cases i dels seus luxes.
Després arriben els anys d’aprenentatge amb les pel·lícules de Bruce Lee, la lectura d’amagat de Mohamed Chukri, la graduació en Filologia Francesa i la ferma decisió de viure a París, lluny de la seva estimada mare, però més a prop d’algunes llibertats que només ofereix Occident.
Amb tot, Mi Marruecos esdevé un llibre deliciós que cal llegir a poc a poc per poder degustar la lucidesa de tantes observacions, comentaris i aliments que es donen cita en les seves pàgines.
