A les Biblioteques trobaràs:
Salles, Walter. Diarios de motocicleta
Barcelona : DeAPlaneta, [2005]
Al GREC. Festival de Barcelona
Dos amics, Ernesto Guevara, i Alberto Granado, deixen l’entorn familiar de Buenos Aires sobre una atrotinada moto Norton de 500 cc amb la romàntica idea de descobrir la veritable Amèrica Llatina. Un viatge iniciàtic, on la realitat, amb tota la seva càrrega de cruesa, s’acaba imposant a les ganes de divertir-se d’aquest parell de bohemis i joves viatgers. Un viatge vital, on les seves experiències definiran el recorregut ètic i polític de les seves vides.
“El personaje que escribió estas notas murió al pisar de nuevo tierra argentina, el que las ordena y pule, yo, no soy yo, por lo menos no soy el mismo yo interior. Ese vagar sin rumbo por nuestra ‘Mayúscula América’ me ha cambiado más de lo que creí“. Ernesto Guevara, Notas de viaje
Diarios de motocicleta és una pel·lícula biogràfica basada en els diaris de viatge d’Ernesto Guevara i Alberto Granado, dirigida per Walter Salles i protagonitzada per Gael García Bernal i Rodrigo de la Serna.
Al 1952, el jove “Che” Guevara era estudiant de medicina, i va recórrer, Amèrica del Sud amb el seu amic, Alberto Granado, bioquímic. Inicialment sobre una atrotinada moto, finalment a peu, els dos companys de viatge es descobreixen a sí mateixos transformats per les observacions de la vida dels empobrits camperols indígenes. El camí va fer veure a Guevara i Granado la veritable imatge de la identitat llatinoamericana.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ygn1lNk_oTg[/youtube]
El viatge va durar vuit mesos, i van recórrer més de 14000 quilòmetres, des d’Argentina a través de Xile, Perú i Colòmbia a Veneçuela.
La pel·lícula va guanyar un Òscar a la millor cançó original al 2004: “Al otro lado del río” de Jorge Drexler, i 27 premis internacionals més, dels que destaquen: Globus d’Or (Millor pel·lícula de parla no anglesa), BAFTA (Millor pel·lícula de parla no anglesa, millor música. 7 nominacions), Goya (Millor guió adaptat), Cannes (Premi del Jurat Ecumènic) i Cesar (Millor pel·lícula estrangera).
Walter Salles, el director, va prendre la inusual decisió de roda la pel·lícula per ordre cronològic: “Filmar en los escenarios auténticos, que en ocasiones resultaban tan exóticos para los actores como lo habían sido para los protagonistas de la historia, no solo añadió autenticidad al proyecto, sino que incrementó también nuestras posibilidades creativas”. D’aquesta manera es va respectar l’esperit original i fins i tot els actors van anar improvisant amb les persones que s’anaven trobant pel camí.
Podeu trobar més informació al web oficial de la pel·lícula.
L’espectacle de dansa From B to B, d’Àngels Margarit, coreògrafa catalana, i Thomas Hauert, coreògraf suís establert a Brussel·les, també evoca un viatge. Un trajecte de Brussel·les a Barcelona, però podria fer referència a un lloc B assolit per cada un dels artistes provenint d’A , cada un dels seus punts de partida conté el potencial de ser el pròxim destí de l’altre.
2 Comments
Ya me gustaría coger mi moto y hacer un viaje como el del Che, pero las circunstancias han cambiado y ahora ya solo viajamos para visitar lugares y no para descubrinos a nosotros mismos.
Hasta la victoria, siempre.
Totalment d’acord amb la recomanació.