Cuarón, Alfonso. Y tu mamá también. Madrid: El País, DL 2006

Julio i Tenoch són amics, joves i viuen la vida sense preocupacions. En un casament coneixen a la Luisa, una jove espanyola casada amb un cosí d’en Tenoch, que es troba perduda, sola i cansada del seu matrimoni. Després d’una notícia inesperada per a la Luisa, ella i els dos joves comencen un viatge per carretera rumb a la Boca del Cielo, una platja paradisíaca. Julio i Tenoch faran un viatge cap a la maduresa. La Luisa, en canvi, busca sentir-se desitjada, estimada i lliure.

Y tu mamá también és una road movie a la mexicana, és vital, sincera, atrevida i amb personalitat. És una pel•lícula sobre l’amistat i de com és d’efímera, sobre la llibertat i el carpe diem. Cal remarcar també l’erotisme que desprèn la cinta durant tot el metratge, erotisme sense complexes, necessari per fer veure la llibertat amb què els personatges es prenen el moment que estan vivint: els nois perquè res els preocupa; la Luisa, en canvi, perquè busca fugir de qualsevol preocupació

Carlos i Alfonso Cuarón signen un guió rodó, realista, senzill, molt natural i amb molt de ritme. El seu guió va ser nominat als Oscar i als BAFTA l’any 2002. La pel•lícula s’ha de veure en la seva versió original, ja que és aquí on es poden apreciar les grans interpretacions dels seus protagonistes, que semblen que parlin entre ells sense cap mena d’instruccions. Al principi costa una mica entendre’ls, però un cop t’acostumes els diàlegs resulten tan fluids que semblen que rellisquin de la boca dels actors. El trio protagonista està molt bé, tot i que els nois tenen un aire més espontani i natural. Per a la Maribel Verdú aquesta pel•lícula va suposar un retrobament amb el públic, per al Diego Luna i el Gael García Bernal el seu primer gran èxit, van ser nominats a millors actors revelació al Festival de Venècia del 2002. No ens hem d’oblidar tampoc de la veu en off, l’altre gran protagonista.

El viatge de la Luisa, el Julio i el Tenoch serveix també per mostrar la variopinta geografia mexicana, les seves gents i costums i fer també de passada una mica de crítica social.

La pel•lícula és tan rodona que fins i tot el final és perfecte.

La cançó Si no te hubieras ido de Marco Antonio Solís, acompanya a una de les escenes de la pel·lícula.