Francisco Casavella hauria fet 60 anys el proper 15 d’octubre. És per això que aquest dia es farà un gran homenatge a Casavella i a la seva trilogia. La celebració està organitzada conjuntament per l’Institut de Cultura de Barcelona, Biblioteques de Barcelona i el Castell de Montjuïc i comissariada per l’escriptor Miqui Otero.

“El 15 de agosto de 1971 es el día más importante de mi vida. El día del Watusi”

Casavella, Francisco

El día del Watusi

Barcelona: Anagrama, 2016

No és aquest un llibre qualsevol, va ser publicat originalment com una trilogia, per això l’extensió és tan considerable. La trilogia la formen: Los juegos feroces, Viento y joyas i El idioma imposible, i constitueixen un impressionant retrat de la Barcelona dels seixanta fins a la Barcelona preolímpica. Un dels períodes en que tant la ciutat com el país van patir una transformació pràcticament total.

A mida que ens endinsem en la novel·la veurem que hi ha dues constants: una utilització del llenguatge que es podria qualificar d’hipnòtica i uns escenaris que són molt més que un rerefons. Passarem per les barraques de Montjuïc, on el protagonista i un amic conviuen (o no?) amb el Watusi, un misteriós i perillós personatge de raval. Anirem a la Barceloneta dels “xiringuitos” i les paelles de diumenge, als banys de Sant Sebastià, i acabarem a la zona alta-altíssima de Barcelona on els vicis eren els mateixos que a la part baixa, però estaven més ben dissimulats. Tota l’acció passa en un sol dia, aquest 15 d’agost que deixarà la seva marca en forma de: un cadàver, un avís, un robatori de paella (era l’hora de dinar), la primera borratxera, un cotxe robat, una casa de barrets i un final dramàtic, un dia (festiu a més a més) força ocupat…

Després, ja en el segon llibre, passarem a un banc on el protagonista entra a treballar d’aprenent d’oficinista i noi per tot. Des d’aquest banc veurem el final del règim franquista i l’arribada de la democràcia, un clima que queda retratat quan li encarreguen el següent:

“-Ahora iremos a dirección general. Entras, coges el busto de Franco que encontrarás en el despacho y lo bajas al archivo.[…] Luego, sobre todo, esconderás el busto en un sitio perdido, pero no tan perdido como para que no podamos encontrarlo si hace falta.”

Un banc amb caps molt semblants als d’ara (en la part negativa) que intenten un demencial salt a la política per poder continuar amb la democràcia vivint igual de bé que sense ella. Serien aquella gent que Francisco González Ledesma va qualificar com Los Napoleones (els va retratar en una novel·la titulada precisament així i que, òbviament, no va passar la censura). Però no tot és dolent, escala dins l’empresa fins ser el xofer dels caps, i de vegades porta a l’amigueta d’un d’ells (i ens podem imaginar la resta), i en uns rampells revolucionaris que van i venen graffiteja W a les parets. El partit polític amb què el banc pretenia assaltar el poder no aconsegueix el seu objectiu (per dir-ho suaument) i abans que li pengin a ell el mort (en forma de desfalc, frau, malversació, evasió de capitals, etc.), decideix desaparèixer.

A Barcelona, si algú volia fondre’s hi havia encara un lloc on es podia (les barraques del primer llibre ja estaven quasi extingides): el Xino. I des del districte Vè (encara no era el Raval) viurà l’efervescència de la ciutat amb la nominació per les olimpíades:

“Porque todo el mundo vivía pendiente de ese día mágico, el de la proclamación olímpica.[…] Y ese día llegó en el otoño del 86, el antiguo falangista gritó “¡Barsalona!” y los periódicos salieron a la calle en edición especial con una euforia informativa inédita desde la guerra de Cuba.”

Les obres massives i el final de l’eufòria dels 80, la cultura del pelotazo i les drogues… I hi haurà un retorn, però explicar més ja seria entrar directament en el terreny dels espoilers.

Només queden dues coses per dir: animeu-vos a llegir el llibre tot i la seva extensió i recordeu que el 15 d’agost és, definitivament, el dia del Watusi!

També podeu trobar obres de Casavella en versió cinema, Volverás està basada en Un enano español se suicida en Las Vegas i Idioma imposible adapta la tercera novel·la de la saga Watusi.

I també… Escolta a Ràdio Maconda l’entrevista a Miqui Otero i Isabel Sucunza que et presenten l’obra de Casavella i la seva festa homenatge.