“Barcelona había sido una ciudad bonita, había tenido un puerto decadente, putas, bohemia, travestis, cafés, una revolución, bombas, otra revolución, más travestis, un montón de cines de una sola sala, y unas Olimpiadas. Y después de las Olimpiadas, ¿qué? Después de las Olimpiadas, nada. Se había metido a escaparate.”
Wendolin Kramer. Laura Fernández
Quan llegeixes Wendolin Kramer et planteges si algú va dissenyar la Barcelona Starbucks, on habitem des del 92, per tal que Laura Fernández escrivís aquesta novel·la delirant.
Et preguntes també si els personatges anodins, estrafolaris, quixotescos, que es passegen per la novel·la no són conseqüència directa de l’aparador mida gran ciutat on estem immobilitzades. Que quins personatges? La prota: Wendolin, una noia de trenta anys que es creu una SuperNoia i des de fa poc també detectiu i duu sota capes de roba una disfressa de SuperHeroïna que li ha cosit sa mare (sa mare: una desagradable senyora que turmenta el marit (el marit: un espòs maltractat sense sang a les venes que duu ulleres sense vidre per ordre de sa senyora, la qual, així, fantasieja eròticament que és el Clark Kent)).
Seguim: El gos. El seu nom fluctua, és rosa i mantenia fins fa poc la família gràcies als concursos canins que no es cansava de guanyar. Ara ja no: un gos blau el va desbancar. Des de llavors va al psicòleg amb regularitat. El psicòleg té una enorme papada, teories psicològiques canines esbojarrades, un bigoti mida llentia i un paper rocambolesc en la trama policíaca. Cal anar lligant caps i no perdre el fil de les terrabastades de cada component d’aquesta comèdia negra. Tenim un freak que regenta un botiga de còmics i que es creu Spiderman. Un reescriptor de best sellers rosa amb ànsies boges de fama. I una editora roïna que farà el que calgui per no deturar el seu tren de vida que ara veu amenaçat. I…En fi… del bo i millor que us pugueu imaginar, si tinguéssiu la imaginació de la Laura Fernández i escrivíssiu amb aquest punt tan efervescent i salat que gasta l’autora.
La Laura Fernández diu:«Me gusta coger referentes literarios y colocarlos en un contexto completamente diferente. En cierto modo, este libro tiene algo de “me voy a reír de todos los géneros”. En efecte, la ciència ficció, el gènere de detectius, la cultura pop més fresca, els còmics de Marvel, les onomatopeies de Bukowski els universos de Douglas Adams i la devoció confessa de l’autora per Kurt Vonnegut, Gore Vidal, John Fante i Philip K. Dick són alguns dels ingredients que Laura Fernández agita dins la seva coctelera literària amb el rerefons d’una Barcelona caricaturitzada, idònia per donar ales a uns personatges fastiguejats de realitat insípida.
Quan llegeixes Wendolin Kramer t’adones que la bellesa, els ports decadents, les putes, la bohèmia, els transvestits, els cafès, la revolució, les bombes, l’altra revolució, més transvestits i un munt de cinemes d’una sola sala no han passat en va per aquesta ciutat que, des d’unes Olimpíades ençà, tant costa de reconèixer. Que la imaginació continua viva en alguns teclats i que encara hi ha esperança. Endavant les atxes!
Us deixo amb una entrevista a l’autora. Periodista nascuda a Terrassa el 1981, va publicar, amb el pseudònim de Laura Malasaña, l’antologia de relats Dos y dos son cinco. Los casos de Manuel Molina. La seva primera novel·la amb el seu nom real va ser Bienvenidos a Welcome, i ja prefigurava l’arribada de Wendolin Kramer.
2 Comments
Sembla ser un llibre interessant i divertit.Gràcies per acosellar-lo!!!!
La Laura va escriure una primera versió de la novel·la ambientada en un espai innominat. Finalment va pensar que l’espai havia de ser Barcelona i òbviament l’encert d’aquest canvi és tan gran que no entendríem la peripècia de la Wendolin en una altra ciutat que no fos Barcelona.