Dolan, Xavier
Yo maté a mi madre; Los amores imaginarios
Madrid: Avalon, 2013
Quan veiem l’etiqueta de cinema nord-americà quasi sempre l’associem amb el cinema produït als Estats Units, però no es pensa en el que es produeix al Canadà, a on també hi ha directors interessants com són David Cronenberg, Atom Egoyan, Denys Arcand, Denis Villeneuve o Xavier Dolan, un jove realitzador i actor ple de talent que va néixer a Montreal l’any 1989.
Xavier Dolan va debutar com a director cinematogràfic l’any 2009 amb la pel·lícula Yo maté a mi madre, el guió de la qual va escriure quan tenia setze anys. Va trigar tres anys a trobar el finançament necessari per a produir-la.
Yo maté a mi madre relata la relació d’amor i odi entre un adolescent, l’Humbert, i la seva mare. Tant és aquesta relació que diu a classe que la seva mare ha mort i, fins i tot, escriu un assaig escolar titulat Yo maté a mi madre. A més a més, l’Humbert s’enamora d’un company de classe i la seva mare ha d’assumir l’homosexualitat del seu fill.
La pel·lícula, interpretada per Xavier Dolan, Anne Dorval, François Arnaud i Niels Schneider entre d’altres, va ser molt ben rebuda pels crítics, obtenint distincions al Festival de Cannes de l’any 2009. Va sorprendre que un director tan jove hagués realitzat i escrit una pel·lícula tan madura i realista.
Los amores imaginarios va ser la seva segona pel·lícula com a director i, com l’anterior, ell mateix la va protagonitzar juntament amb Niels Schneider, Monia Chokri i Anne Dorval entre altres. L’argument gira al voltant del Francis i la Marie que coneixen a un altre noi, el Nicolas, i es fan molt amics i comparteixen moltes experiències conjuntes. Però tot canvia quan el Francis i la Marie s’enamoren d’en Nicolas. Amb aquesta pel·lícula en Xavier Dolan va rebre una menció de jove promesa al Festival de Cannes de l’any 2010.
A continuació ha dirigit tres títols més, igualment recomanables com són Laurence Anyways (2012), Tom à la Ferme (2013) i Mommy (2014) que també va rebre unes crítiques molt positives i va guanyar el Gran Premi del jurat del Festival de Cannes de l’any 2014.
Amb Xavier Dolan descobrireu un director força interessant del que segurament sentireu a parlar en el futur.
3 Comments
Gràcies per la recomanació. Em crida l’atenció que el director sigui tan jove. N’agafaré alguna en préstec.
Em van agradar moltíssim les dues pel·lis. Em sembla fascinant que un noi tan jove hagi escrit, dirigit i interpretat unes històries tan emocionants, interessants, punyents, tristes, alegres…com la vida mateixa, vaja, i amb una intel·ligència a l’hora de filmar, d’escollir els plans, la música, el tempo de la història, fantàstics. Només em va sobrar a una de les dues pelis (ara no recordo quina) l’ús excessiu, per mi, de la càmera lenta. Però, vaja, recomanables 100%. I la seva següent pel·lícula, “Laurence Anyways”, boníssima també. És la primera que vaig veure de Xavier Dolan i la que em va portar a aquestes dues. Ara estic desitjant veure la darrera pel·li que ha filmat, “Mommy”, de la que només sento que coses bones. Ja l’he reservat! 😉
La pel•lícula és molt interessant i la recomanaria 100%.