436 nois/es han participat enguany en els clubs de lectura juvenils de la BCNegra11 que organitzen les Biblioteques de Barcelona i l’IMEB. En aquesta ocasió la novel·la triada ha estat Aigua bruta de Pau Vidal. L’autor i la periodista Elisenda Roca van participar en les trobades que ompliren de joves lectors l’auditori de la Jaume Fuster els passats dies 1 i 3 de febrer.
Pau Vidal ens fa una petita crònica de l’experiència.
Uns aiguabruts de nassos
“No sé a qui haig de felicitar (als organitzadors, als mestres, als bibliotecaris…) però les dues sessions del Club de Lectura juvenil que hem fet a la Jaume Fuster han estat una passada. No havia vist mai tantes mans alçades quan feia una endevinalla, ni tanta gent amb ganes de preguntar, ni tants exemplars d’Aigua bruta fent cua per una firma (encara em fa mal la mà!!). Després veus reportatges al diari parlant del fracàs escolar i t’espantes, però noi, segur que no es referien als tres o quatre centenars de lectors que han vingut, perquè aquests nois i noies, sincerament, a mi m’han semblat molt més destinats a l’èxit. Alguns potser com a escriptors, vés a saber, però altres segurament treballant de consellers matrimonials, perquè si en una cosa tothom ha estat d’acord és que en Camil necessita xati. Molts (moltes, sobretot) suggerien la Juli, però altres també pensaven en alguna altra mossa… Com la que sembla que apareixerà a la pròxima novel·la, que ja té títol (Fronts oberts, sortirà passat l’estiu) i on, pel que m’ha dit un ocellet, en Camil, ai, en Miquel, canvia de feina (però no de moto. La moto és sagrada).
Jo els he fet encertar el significat de paraules com pau, miquel, camiller, juli o piqué, però a mi també m’ha tocat pencar, eh? Si no m’ho haguessin dictat ells, a la meitat dels noms que he escrit a les dedicatòries hi hauria fet faltes: Prameella, Anass, Rhebou, Gyangoy… N’hi havia de tan evocatius i suggerents que m’estic rumiant si fer-ne servir algún per al pròxim becari del nostre detectiu filòleg.
Au, aiguabruts, moltes gràcies i fins a la pròxima. I sobretot, visca el mot!”
PAU VIDAL
1 Comment
No he llegit el llibre de Pau Vidal. Segurament que deu haver estat un descuit. Entre tantes publicacions, sovint, em perdo. M’ha agradat entrar aquí i recuperar doncs una de les seves obres. Per a mi, Pau Vidal, és el traductor de la sèrie d’ Andrea Camilleri i que té com a protagonista Salvo Montalbano. Si tot ho fa tan bé com les traduccions, segur que deu ser un plaer escoltar-lo.