Ball, Alan. True Blood. Primera temporada completa. Madrid: Home Box Office, cop. 2009

Anava Alan Ball, creador de Six Feet Under, de camí al dentista quan, per fer temps, va entrar a la llibreria Barnes & Noble. Allà va ensopegar amb un llibre titulat Dead Until Dark, en castellà Muerto hasta el anochecer, el primer títol de la col·lecció The Southem Vampire Mistery de la Charlaine Harris.

Buscava noves idees i ràpidament es va sentir atret per aquesta història que narra les vivències d’un grup de persones que viuen al fictici poble de Bon Temps a l’estat de Luisiana, als Estats Units, en una època en què els vampirs han sortit dels seus taüts gràcies a que ara disposen de sang sintètica que els permet viure sense necessitar alimentar-se d’altres humans. Als vampirs s’afegeixen altres criatures de la nit: canviaformes, homes llop, fades, mènades… La protagonista és Sookie Starckhouse, una cambrera amb poders telepàtics, i la sèrie narra com afecta a la seva vida les relacions que ella estableix amb tots els personatges fantàstics que es van descobrint.

Personalment sóc molt fan de la primera temporada i és per això que aquest post es centra en ella. Després, la sèrie, tot i que és interessant i nova en el seu plantejament, a mi em resulta cada vegada més rebuscada i fins i tot poc creïble dins de la fantasia. Vulgarment diria que en fan un gra massa.

La primera temporada de True Blood es centra en la relació que es crea entre la Sookie i en Bill Compton, un vampir acabat d’arribar a la zona. A la vegada que es desenvolupa la seva història, a Bon Temps succeeixen un seguit d’assassinats que s’han de resoldre. Les sospites recauen en el Jason, el germà de la Sookie, però res no és el que sembla i tothom a Bon Temps té cops amagats.

La première de True Blood va tenir lloc al setembre de 2008, tot i que el primer capítol no va tenir l’audiència desitjada, les següents emissions sí van obtenir bona resposta, i la sèrie ha gaudit de molt èxit d’audiència la qual cosa ha fet que la productora hagi renovat i s’hagin produït fins ara cinc temporades.

Tot i que es fa servir d’alguns estereotips, la sèrie és original en el seu plantejament, la seva posada en escena i la seva estètica traspassa la pantalla i ens endinsa en l’ambient sufocant i claustrofòbic propi del sud dels Estats Units. Els personatges estan ben dibuixats i tots tenen un sentit en aquesta primera temporada; a les posteriors els personatges es dispersen en diverses trames que despisten a l’espectador.

La trama romàntica, amb algunes escenes pujadetes de to, és perfectament creïble i queda ben integrada dins la trama de misteri que queda resolta i tancada a final de temporada, deixant pas a altres qüestions.

En definitiva, és una molt bona opció per a qui agradi que el sorprenguin amb un producte que va ser trencador en el seu moment, però ara crec que estem prou servits i fins i tot saturats de vampirs i altres criatures de la nit.